El Club Alpin Libertaire (CAL)

Alguns recordareu els articles “L’Altre Costat de l’Esport” i “Un Altre Esport és Possible”, apareguts al periòdic Le Monde Libertaire i a la revista del mateix.
Els seus autors han contactat amb nosaltres per informar-nos de la fundació del Club Alpin Libertaire: un club d’activitats de muntanya radicat als Alps, que té per objectiu fomentar valors anarquistes com són la solidaritat, l’autonomia, el respecte per la naturalesa, l’aprenentatge, etc.
Podeu seguir-los al seu blog fent clic aquí.

El Club Alpin Libertaire a la Vall de la Romanche. Agost 2015. Extret del blog del CAL

El Club Alpin Libertaire a la Vall de la Romanche. Agost 2015. Extret del blog del CAL



Feminitat, Esport, Cultura. Pioneres de l’atletisme català (1921-1938)

IMG_20160107_140228629

Quedo amb en Daniel Justribó, l’autor del llibre que ens ocupa, al barri del Guinardó de Barcelona. En Daniel és un atleta de tota la vida, coneix molt bé l’esport, que comparteix amb la seva segona gran afició: els llibres. “En tinc molts. Però molts, eh! No s’hi cap, a casa. Per això hauria d’acabar de vendre els exemplars que em queden del llibre”.

De “Feminitat, Esport, Cultura” n’ha venut uns 270 exemplars, i em sembla recordar que la tirada era de 300, o sigui que he fet bé en no encantar-me a l’hora de fer-li comanda.
Tal com indica el títol, aquest llibre recull la història dels inicis de l’atletisme femení català. Per fer-ho, en Daniel va realitzar una vastíssima tasca de recerca; recorrent clubs, arxius, entrevistant les protagonistes, familiars i gent del seu entorn. A vegades, m’explica, aquestes dones vivien molt lluny, de manera que l’únic contacte possible era telefònic, i una persona de 90 anys costa molt d’entrevistar en aquestes condicions.

Aquest llibre autoeditat, de grans dimensions i tapa dura, consta d’unes 180 pàgines explicant el desenvolupament de l’esport femení als anys 20 i 30, així com la situació social, política i el seu efecte sobre el mateix. Hi trobarem també 180 pàgines més d’annexos on figuren els llistats de proves, rànquings, atletes, clubs, etc.

El llibre es divideix en els següents capítols:

  1. La dona moderna: societat i esport
  • La dona catalana a la dècada dels anys vint i trenta
  • L’esport femení català a la dècada dels anys vint i trenta
  • La dona atleta: elements socials
  1. Perfil social
  • Perspectiva mèdica
  • Tractament de la premsa
  • Paper de la societat i de les institucions
  • Anuncis, acudits i postals amb elements esportius
  • Entitats esportives amb presència femenina
  • Entrenaments i roba d’esport
  1. Pioneres
  • Els inicis atlètics i les curses mixtes per parelles (1921-1929)
  • Atletisme d’estadi i de revistes (1930-1932)
  • Crisi atlètica (1933-1935)
  • La Guerra Civil i el nou paper de la dona atleta (1936-1938)

Lluïsa Oliveras amb companys de l’Olímpic Bàsquet Club i el CD Júpiter. ca. 1934

En aquest desglòs tan complet, veurem esmentats els diferents camins que van dur les dones a començar a prendre part en l’atletisme. Des de la presència de familiars esportistes, fins la conquesta de la vida pública per part de les dones treballadores, que fent el salt al món laboral havien guanyat una autonomia que les permetia formar-se culturalment i acadèmica, i també practicar activitats físiques.
Per altra banda, queda reduït a un fet anecdòtic les burgeses que es podien veure a principi de segle en clubs esportius i revistes però que s’acostaven a aquests entorns per moda, sense arribar a practicar esport i considerant-lo quelcom propi dels homes.

Pel que fa a la política, queda molt clar que el sentiment d’aquelles atletes era fortament progressista, fet que és d’esperar d’unes persones que havien transgredit els tabús prenent la legítima llibertat pel seu compte. Així, es podia trobar unes fortes tendències catalanistes i republicanes, però també nombroses atletes amb fortes vinculacions sindicals i anarquistes. Destaquen, en aquest últim cas, els noms de Lluïsa Oliveras (Futbol Club Badalona) i Maria Valero (Bloc Obrer Camperol). Inclou també Marina Ginestà (Biblioteca Cultural Esportiva Ponent): la periodista que va fer de traductora a Durruti per l’entrevista del diari rus Pravda, i famosa per la foto amb un fusell al terrat de l’Hotel Colón de la Plaça Catalunya durant la revolució del 36.

Lluïsa Oliveras. Data i lloc indeterminat.

Atletes del BOC. Al mig, Maria Valero. Autor: Segarra. Col·lecció particular de Daniel Justribó. Extreta del llibre.

Atletes del BOC. Al mig, Maria Valero. Autor: Sagarra. Col·lecció particular de Daniel Justribó. (extret del llibre).

Vull concloure aquesta petita ressenya d’un gran llibre amb unes paraules d’elogi al Bloc Obrer Camperol, extretes del mateix:

“Les imatges de falses esportistes, les actituds desenfadades, amb somriures a la càmera i activitats de lluïment a la platja, s’enfrontaven a la proposta genuïna del BOC, que rebutjava aquest patró i s’apropava al de la pura pràctica esportiva per millorar la salut i establir companyonia.”



Playing as if the World Mattered

Darrere aquest títol, en català “Jugant com si el Món Importés” hi ha un llibre sobre esport i activisme, editat fa uns mesos per l’editorial californiana PM Press.
Gabriel Kuhn, el seu autor, té a la seva esquena molts anys d’investigació sobre aquests temes i ha publicat també altres llibres, com per exemple “Soccer vs. the State” (futbol contra l’estat).

Els veterans de CND que hem tingut aquest llibre a les mans, hem quedat gratament sorpresos per tota la informació recoplilada i l’enorme quantitat i qualitat dels documents gràfics que aporta.

Els continguts del llibre es divideixen en tres grans blocs:
– “L’esbarjo dels treballadors: el moviment esportiu dels treballadors (1893-1945)”
– “Joc net per la gent: esports i drets civils (1946-1989)”
– “Des de baix: organització des de la base en els esports (1990-present)”

collage_petit

Hi podem trobar diverses referències conegudes com podrien ser les olimpiades populars del 1936, o el St. Pauli i la seva marcada línia política. Però el que realment ens ha impressionat són tots els esportistes, clubs, organitzacions i simpatitzants que reivindiquen l’esport en el seu estat més pur: lluny de la creació d’ídols, de la comercialització, dels falsos fronts i de la competitivitat malaltissa.

Aquest és sens dubte el llibre més global i complet que coneixem sobre esport i activisme, i és complet fins al punt que s’hi arriba a esmentar la nostra humil Creu Negra Duatlètica.

Així doncs, no podem fer més que agraïr la tremenda tasca realitzada per Gabriel Kuhn.

El Quillo



Erzberglauf 2015: Reflexions sobre la competitivitat en l’atletisme.

Per l’edició d’aquest any, els organitzadors de la cursa Erzberglauf a Eisenerz (Àustria), han inclòs una foto de dos veterans de CND als formularis d’inscripció.
Malauradament però, no es pot llegir la nostra consigna (a la foto original tampoc s’hi arribava a llegir).
És una cursa que han corregut membres de CND en dues ocasions. Té lloc en un petit poble austríac i transcorre pels camins d’una mina a cel obert.

A la pàgina de facebook d’aquesta cursa, fa poc es va crear un debat sobre els premis pels primers en arribar a la meta:
Una persona va preguntar si hi hauria cerimònia de premis pels primers en la modalitat de marxa nòrdica.
Els organitzadors van respondre que havien concebut la cursa de marxa nòrdica com un esdeveniment d’esport saludable i no competitiu, i que per tant no s’atorgarien premis encara que els participants també siguin cronometrats amb xip.

Aquesta resposta no va convèncer a l’usuari, que va manifestar que no assistiria a la cursa, decebut al no veure respecte per la disciplina de marxa nòrdica.

Els organitzadors van aclarir que tothom qui assoleix el cim de l’Erzberg se’n pot sentir orgullós, tant si és corredor o caminador, jove o vell, professional o aficionat. Per això tots reben la mateixa merescuda medalla. Van explicar que per ells, la marxa nòrdica és molt més que fer millor o pitjor temps; és salut, fortalesa, gaudir de l’entorn, cardio, poder caminar en equip i sense diferenciar entre franges d’edat.
Van concloure que pels organitzadors de l’Erzberg Lauf und Nordic Walk, tant corredors com caminadors són un model de salut i d’afició per l’esport.

Unes reflexions molt interessants, les dels organitzadors de l’esdeveniment. Sobretot perquè aquesta visió de l’esport no competitiu és la mateixa que defensava CND en totes les disciplines.
Els nostres rivals som nosaltres mateixos. La finalitat de les curses és la pràctica de l’esport en comunitat, no la competència entre nosaltres.
Si s’hagués preguntat a un atleta de CND sobre els trofeus, la resposta hauria sigut indubtablement “o tots amb premi, o ningú amb premi”.

Formulari d'inscripció per l'Erzberglauf 2015

Formulari d’inscripció per l’Erzberglauf 2015

 

“Un autre sport est possible”, reportatge a Le Monde Libertaire

El company Ramon Pino de Le Monde Libertaire ha fet un nou enviament amb exemplars del número 1742 d’aquest setmanal, on apareix la traducció al francès del reportatge realitzat i publicat originàriament al setmanari La Directa sota el títol “Un altre esport és possible”.
També ha enviat més exemplars del número especial “L’autre coté du sport”.

Aviat els podreu trobar a la Biblioteca Social d’Olot i a la seu d’Unió de Grups Excursionistes Llibertaris (UGEL).

Monde Libertaire nº 1742

Monde Libertaire nº 1742

“L’altre costat de l’Esport”, número especial de Le Monde Libertaire

Ramon Pino, col·laborador de Le Monde Libertaire (publicació setmanal de la Federació Anarquista Francesa) amb qui alguns antics membres de Creu Negra Duatlètica mantenen contacte, els ha fet arribar exemplars de l’últim número extra d’aquest setmanari. Està dedicat especialment a l’esport i conté textos contra la seva mercantilització i també a favor de maneres d’entendre l’esport al marge d’interessos econòmics.
Entre aquests textos, es poden trobar escrits de membres de CND i d’UGEL, alguns publicats anteriorment en els periòdics Solidaridad Obrera i Setmanari Directa.
És sens dubte una oportunitat molt valuosa per conèixer aquestes visions de l’esport que solen restar invisibilitzades pels mitjans de masses, i per comprendre que l’esport i l’ideal anarquista no estan en contraposició.
Cal felicitar els companys de Le Monde Libertaire per la feina que fan, per l’excel·lent presentació de la seva revista, per l’atenció posada en els projectes de Creu Negra Duatlètica i Unió de Grups Excursionistes Llibertaris, i per la seva generositat en fer-nos arribar les seves publicacions*.

*Aquests llibres d’Éditions Libertaires els podeu consultar a la Biblioteca Social d’Olot.

IV Duatló Ciutat de Granollers i doble comiat (16/02/14)

Aprofito que m’han arribat les fotos de la duatló que va tenir lloc abans d’ahir al Circuit de Catalunya per comunicar als lectors del blog el fi de la meva participació al grup Creu Negra Duatlètica i Cruz Negra Anarquista, i per tant la renúncia a les funcions que he desenvolupat fins ara. També deixa els grups esmentats la meva companya.

Aquest cop, el club fundat per obrers per a reivindicar els drets humans va quedar 51 posicions per davant d’un club fundat per un gurú del neoliberalisme salvatge.  Resultat: 265 de 459 participants (394 finishers)

Han sigut 3 anys i 3 mesos de gran activitat de difusió amb l’esport com a mitjà. Entre les quals, si no ens en deixem cap, comptem:

13 proves de duatló de carretera
1 marxa + 7 rutes ciclistes
15 curses atlètiques populars
11 ascensions/rutes excursionistes

En totes aquestes activitats s’ha suat de valent la samarreta per posar en moviment la reivindicació dels drets dels presos.

Marxem no sense donar tots els ànims als companys de CND i CNA/ABC que segueixen lluitant contra la injustícia, i per descomptat als presos que pateixen dia rere dia l’opressió d’aquest sistema penitenciari.

Per la nostra part seguirem vestint i suant amb orgull aquestes equipacions tot i haver deixat enrere aquest noble projecte, i esperem seguir fent nous amics a les curses, marxes, duatlons i muntanyes.

Salut i cames.

El Quillo

‘Feminitat, Esport, Cultura’

Us presento aquest llibre el qual només he tingut oportunitat de fullejar online, de moment.

Està prevista la seva edició per l’abril d’aquest mateix any, i tal com es descriu a la seva pàgina, “tracta el paper esportiu i social de les primeres catalanes que els anys trenta van practicar atletisme, i de manera més global, esport popular a Catalunya.

Com ja sabeu i es comenta a la secció “Esport i anarquisme a Catalunya”, hi va haver un període durant dels anys 30 on algunes dones i homes van desfer molts tabús i tradicions absurdes que els havien separat durant segles, per poder compartir experiències en el lleure i la lluita.

Així doncs, estigueu atents a aquest interessantíssim llibre de publicació imminent.

El Quillo


feminitat