I Duatló de Rubí (20/01/13)

Una duatló olímpica per encetar la temporada. Així s’estrena la secció del Club Natació Rubí en l’organització de duatlons.

Tot i haver arribat amb temps a Rubí, entre aparcar, canviar-me i fer cua per deixar la bici als boxes (l’únic aspecte negatiu de l’organització) passa el temps volant i no tinc temps pràcticament d’escalfar ni estirar. Això em passarà factura en el primer segment, on tot i ser un circuit molt pla no aconseguiré allargar les passes.

Els boxes.

Els boxes.

Si es va crear una cua per deixar les bicis, va ser en part perquè els comissaris es van mirar amb lupa que tot estigués conforme. Potser massa, perquè després de tota una temporada amb uns acoples AMB pont i que NO sobresurten del manillar, aquest cop vaig tenir problemes perquè me’ls deixéssin entrar ja que segons ells un pont d’alumini és perillós i hauria de ser de plàstic encara que no tingui cap prominència. Anem a veure el que diu el Reglamento sobre els acoples (5.2 Equipamiento):

b. Se permiten acoples siempre que no sobrepasen el plano vertical que determina la parte más adelantada de las manetas de freno.

c. Sobre el acople no pueden montarse manetas de freno.

d. Los acoples deben estar unidos en sus extremos por un material rígido, excepto aquellos cuyos extremos estén enfrentados.

Així i tot, em van informar que en aquesta ocasió podria córrer amb aquest acople però que ho canviés perquè un altre cop no m’ho permetrien. Tot això ho dic imaginant-me que hi ha algun punt del Reglamento que diu que el comissari és qui té l’última paraula sobre què entra i què no entra, però aquestes actituds arbitràries et poden portar a no poder participar tot i estar complint el que se’t demana.
Aquest és l’únic punt negatiu de l’esdeveniment.

Tal com comentava abans, el primer segment me’l passo tot fent passetes de “muñeca de famosa”, per entendre’ns. Una pena, la cursa a peu era l’únic que he mantingut més o menys al dia aquest hivern.
Arriba el tram de bici i no n’espero gran cosa, ja que és el meu punt més feble i porto des de novembre sense pedalar, però exceptuant un cop que se’m treu la cadena i un “tap” que trobo a la primera baixada, vaig molt còmode durant tot el segment, puc enganxar-me en un grup i també fer alguna escapada.
A la segona transició perdo uns segons més perquè algú ha deixat la seva bici al meu lloc (com si no fos prou difícil trobar el teu lloc, només falta que te’l prenguin els altres).
Ja som al tercer segment, el meu segment estrella, on acostumo a avançar posicions, però la veritat és que se’m fa molt difícil lluir-me i acabo mantenint el ritme del corredor tinc davant, sense atrevir-me a atacar.

Creuant la meta.

He de dir d’aquesta duatló que em va semblar impressionant la capacitat d’organització d’esdeveniments del CNR, i diria que tothom deu pensar el mateix perquè no sempre et trobes un circuit pel centre urbà, una sortida en plena avinguda, transicions simples o senzillament unes dutxes a prop de l’arribada.
Tot de punts positius que espero que ajudin per a poder seguir organitzant esdeveniments, cosa gens fàcil si mirem totes les duatlons que han deixat de fer-se en les seves primeres edicions.

També volem felicitar la Federació per l’apartat que apareix aquest any (de fet, des de finals del 2012) als resultats de les curses, on podem valorar la nostra actuació amb diferents gràfics.

Resultat: 227 de 281 finishers.



2 comentaris a “I Duatló de Rubí (20/01/13)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *