Torno a la meva ciutat natal per participar a la Cursa del Dimoni, que son 10 km per a córrer i per què no, patir una mica. La cursa començava a les 09:30 amb molts i moltes participants, ja que és de les poques que és completament gratuïta.
Amb el tret de sortida, els primers minuts el meu company i jo, gairebé els hem fet caminant. Molta gent i carrers estrets es sinònim de caure a terra. Quan el recorregut es torna una mica més ample, ens hem separat. Passats 2 kilometres, es converteix com es diria en termes ciclistes en un trencacames: pujades i baixades, i això afegeix dificultat.
El recorregut de la cursa passa per uns quants barris de la ciutat: Lloreda, La Salut, Progrés, menys el meu barri, Sant Roc, territori comanche…Tots amb tradició obrera i ara donant suport a l’alcalde feixista.
L’últim quilòmetre ha estat interminable, només he sentit que s’acabava quan entrava a la rambla de Badalona.
Respecte al temps fet, no estic massa content, pensava que baixaria més i només he fet 50 segons menys que l’anterior edició. Ja que els primers 5 minuts els vaig fer caminant per la quantitat de gent, mentre uns sortien per l’arc encara nosaltres restaven parats.
Temps: 49’01”.
Classificació: 538 de 1303 finishers.
Només recordar una cosa, García-Albiol fill de puta.
Mario Kempes.
