El Tribunal Europeu de Drets Humans decideix contra l’aplicació de la Doctrina Parot a una presa condemnada abans del codi penal de 1995

És repugnant, un cop més, el circ mediàtic que s’ha muntat al voltant  de la dispositiva del TEDH contra l’aplicació de la Doctrina Parot contra la presa Inés del Río. Faltant a tota “ètica periodística”, tots els mitjans oficialistes s’han afanyat a la tasca de crear opinió esgrimint els arguments més sensacionalistes, parcials i manipulats, tancant files en defensa d’una de les pràctiques més autoritàries i brutals del govern espanyol: la legalització de la cadena perpètua i del judici i càstig “ad eternum”. La Doctrina Parot és paradigma d’aquesta suposada democràcia inspirada i fidel continuadora d’un feixisme que evoluciona, superant i intensificant les expectatives repressores del règim anterior.

¿Que potser no entren en contradicció manifesta,  en sostenir constitucionalment la privació de llibertat sota el pilar fonamental del que anomenen reinserció o resocialització, per després aplicar el codi penal més dur pel que fa al límit d’anys d’empresonament a Europa? …Sense parlar de les pràctiques de tortura esteses durant dècades i aplicades amb marc legal o sense, com és el cas del FIES 1 Control Directe. ¿On és aquesta suposada resocialització que necessita penes de fins a 40 anys de presó des de les reformes del codi penal del 2003 impulsades pel “PPSOE” i que vol compaginar amb la supressió de les redempcions de condemna?

Un dels “malabarismes” jurídico-polítics més descarats i punitius per saltar-se les seves pròpies lleis ha sigut la implantació de la Doctrina Parot des de 2006, aplicant les redempcions al total de les condemnes i no al topall de 30 anys que hi havia llavors, reitrant a la pràctica les redempcions a presos condemnats amb el codi penal de 1995 i fent així retroactiu l’enduriment de les successives reformes del codi penal.

També cal destacar la falta de rigor periodístic en sintonia amb el pensament únic desplegat pel govern i els seus mitjans , que alarmen amb imatges i arguments tendenciosos, obviant que aquesta doctrina no s’aplica només a “terroristes violadors i assassins múltiples” als que s’utilitza per justificar tot l’enduriment punitiu susceptible de ser aplicat indiscriminadament contra qualsevol persona “molesta” al règim com és el cas del company Pirla Oliván, per exemple.

Estem davant una colla de psicòpates que responen com gossos rabiosos a qualsevol consideració crítica que desemmascari el seu rerefons inhumà i prepotent, curiosament, encara que vingui dels seus propis medis jurídics, d’àmbit europeu en aquest cas.

Ens reafirmem amb que la resocialització/reinserció és una simple tapadora per justificar el manteniment d’un sistema penitenciari que castiga, extermina, accentua el delicte, produeix embrutiment social i que, en definitiva, és una arma de control que gestiona l’exclusió social inherent al sistema, i la oposició rebel allà on es digna a aixecar el cap.

 
CNA Península Ibèrica



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *