XXIII Duatló de Banyoles (17/03/13)

Banyoles va celebrar el passat diumenge la 23ª edició de la seva duatló de carretera. Per mi era la primera vegada que la disputava, i només tenia informació de les rutes de cada segment fins que just abans de la sortida, l’Eric de FisioRutPujol em va avisar que a peu era tot pla però la bici era una mica ondulada.

Sabent això, vaig voler provar de fer la sortida des d’una mica més endavant en comptes de darrere de tot, a veure què passava, i el resultat va ser bo ja que vaig poder mantenir un bon ritme sense perdre ni guanyar gaires posicions.

Foto: Jes

Arribo a la primera transició pensant que hauria pogut apretar una mica més en aquest primer segment, total com diuen alguns “a la bici ja seuràs”, però millor així que passar-se d’optimista.

Sortint de la T1. Foto: Jes.

Començo la bici bastant sol i em fa por que em passi com a Castellfollit que em toca menjar-me tot el circuit en solitari, però després de la primera pujada una mica dura comencem a trobar-nos grupets, entre els quals un noi de Cerdanyola Triatló amb qui anirem coincidint durant tot el segment de bici.

És en aquesta primera baixada on se’m treu la cadena en pujar al plat gran. M’ho agafo amb cert humor i me n’alegro de relaxar i estirar les cames encara que siguin pocs segons. Torno a atrapar el grup on anem agafant el relleu segons les circumstàncies ja que cadascú fa el que pot: atrapar altres grups que tenim més endavant o despenjar-se.
En una baixada ens trobem una cua de cotxes d’aproximadament 0,5Km i ens la juguem una mica ja que el nostre espai de pas es redueix al corredor del voral, a vegades envait parcialment per algun cotxe. Només demano que ningú obri la porta! Arribant al principi de la cua, i encara amb una velocitat considerable, veiem que se’ns barra el pas però queda un espai entre dos cotxes. Passem pel mig d’una ziga-zaga amb la sort que al conductor no se li ha acudit avançar en aquest moment.

El següent moment delicat és en una baixada amb un revolt de dretes molt dolent i perillós (com tantes altres coses “de dretes”) amb l’asfalt boterut i on tinc la sensació que la bici em rellisca de darrere. Moments més tard torno a tenir la cadena treta per la part interior i em toca parar com puc ja que venen més corredors per darrere. Un cop solucionat això, cal atrapar el grup, cosa que em desgasta bastant.

Passem també per alguna recta en pla amb un vent de cara terrible. Un moment d’aquells que agraeixes de veritat rodar en grup.

Me n’adono que m’he acabat tot el líquid que duia i en aixecar-me del seient se m’enfila el bessó dret. Per sort el noi del Cerdanyola em diu que queden només 2Km fins a la segona transició. Em poso a cua del grup, que ha crescut considerablement, i aprofito alguns plans i baixades per estirar els bessons, que ja és l’únic que puc fer per intentar prevenir unes més que probables rampes al tercer segment.

Un cop a la cursa a peu, faig els primers 100m amb precaució i analitzant l’estat de les meves cames per saber el que els puc demanar i el que no. Arribo força bé a l’avituallament, on aconsegueixo fer un parell de glopades sense escanyussar-me ni agafar flat, i això em serveix també per agafar ànims i recordar temps passats on solia guanyar nombroses posicions en aquests últims Km. La cosa va bé però no és qüestió de relaxar-se ja que també m’han passat alguns corredors que es guardaven l’as a la màniga.

Intentant mantenir el ritme a les últimes rectes. Foto: Jes.

La meva impressió de la duatló de Banyoles és que és un bon circuit per prendre nota de l’estat d’un mateix tant pel que fa a la cursa a peu en un circuit totalment pla, com en la bici en un circuit ondulat però sense desnivells considerables.

Amb aquesta duatló, queden finalitzades les distàncies olímpiques d’aquesta temporada ja que Sant Joan de les Abadesses passa a ser sprint.

Passant sota l’arc de meta. Foto: Jes.

Resultat: 327 de 393 finishers.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *