II Duatló de Cerdanyola (24/03/13)

L’any passat no vaig ser a temps d’inscriure’m en aquesta duatló i, escarmentat, aquest any vaig estar pendent de l’obertura d’inscripcions per no tornar-me a quedar fora. Hi va haver un total de 551 inscrits, dels quals 479 vam prendre la sortida i 471 vam acabar la cursa. És una pena que 72 persones s’inscriguéssin però no es presentéssin a la prova mentre hi havia moltes persones que es van quedar sense plaça.
Es tracta d’una duatló sprint amb uns circuits a peu molt planers i dues voltes a un circuit de bici lleugerament ondulat i amb una única pujada forta però curta.

Al primer circuit a peu sortim apretadíssims i tardem una mica en posar-nos al nostre lloc degut a l’estretor del camí per on correm. Em trobo bé corrent, sense notar les lesions passades i intento ser menys conservador que altres vegades guardant energies pels dos segments restants.

Una lleugera pujada durant el primer segment. Foto: Javier Sánchez.

Sortint de la primera transició perdo uns segons abans de pujar a la bici degut a que tinc un atleta a cada costat amb problemes per muntar a la bici i no vull posar-me més endavant per no barrar-los el pas i xocar. Primera badada meva: menys mirar els altres, si arrenco per davant seu ja vigilaran els que vinguin per darrere.
Un altre punt que tinc per millorar són les rotondes, que també valen per pedalar a no ser que vagi molt, molt tombat.

Rotondes, assignatura pendent. Foto: CH Cerdanyola

L’ondulació del circuit i les nombroses rotondes dificulten el drafting. L’únic lloc on avanço algunes posicions sense dificultat és a la forta pujada a la UAB, però molt limitat a causa d’una calçada estreta on ens hem d’arrambar i posar-nos en fila índia per esquivar uns cavallons centrals. Un cop a dalt, ens espera una baixada també força curta i recta on només si es baixa sol o en fila es poden esquivar dos cavallons més, sent impossible evitar-los baixant en paral·lel.

Al tercer segment, un cop superats els primers 500m prudencials per fer “informe de danys”, em proposo allargar les passes aprofitant que no noto molèsties i que el circuit és planer. Així, aconsegueixo avançar les posicions que no he pogut guanyar sobre la bici o en el primer segment on tothom va a fons.

Sortint d’un gir a l’últim segment. Foto: Javier Sánchez.

La meva conclusió de la cursa és que realment l’esdeveniment val les presses per l’inscripció ja que l’atenció a l’atleta és constant. No hi ha “embussos” a les transicions, interferències amb el trànsit en carreteres obertes ni res semblant, a part que la mateixa organització s’ocupa de fer prou fotos als atletes de manera que el mateix dia tothom tingui un record gràfic de la seva participació. L’única nota negativa que puc posar és la ubicació de les dutxes respecte els boxes i zona de sortida. Tenir les dutxes i vestidors a la zona seria una gran millora pels que venim de lluny i sense acompanyants.

Resultat: 355 de 471 finishers.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *