XII Duatló de Vic (07/04/2013)

La CND ha pogut córrer la Duatló de Vic contra tot pronòstic. Les 450 places es van acabar mentre jo estava de baixa, i només vaig poder-me inscriure quan els organitzadors van decidir moure fils per obrir 50 places més.

Després de la ruta que vam fer el cap de setmana anterior, tot l’entrenament que vaig poder fer va ser sortir a córrer un parell de cops durant la setmana, i anar amb bici a la feina. Em feia una mica de por no haver-me recuperat del  “mal entreno” de tres dies caminant amb pes a l’esquena.

Abans de la sortida, durant el briefing, ens expliquen que començarem a córrer en un tram ample per ficar-nos més tard per camins de carro. Tot i així serà insuficient i el grup de gent no s’estira prou com per poder córrer al ritme òptim i sovint hem de demanar permís per passar. Pensem que és pràcticament tot el segment per camins estrets, i que som unes 450 persones (uns 50 del total d’inscrits no es va presentar a la prova, un 10% com a Cerdanyola).

Últims metres del primer segment.

La zona de boxes és una sola renglera de tubs amb bicis per les dues bandes. Al briefing ja ens havien avisat que passar per sota el tub és sancionable o sigui que cal estar alerta i no equivocar-se de costat ja que caldria donar tota la volta i són molts metres de transició.
Fins aquí cap problema.

Agafem la bici, sortim per les llargues rectes cap a Sta. Eugènia i cadascú es busca un grup on se senti còmode. Comencem el primer port, el més llarg i dur dels dos. Ens havien avisat també que el dia abans hi havia neu, però per sort no en trobem ni rastre, i tampoc gaires trams molls. El que sí que fa és força fred a l’obaga.
A la baixada tinc problemes per passar un corredor que traça ocupant tot el carril (probablement no em sent quan l’aviso). Anirem coincidint en aquest mateix segment, sobretot a les baixades on ell em passa a les rectes i jo a les corbes.
Un cop hem baixat des del pas sobre l’Eix Transversal, ens trobem amb un corredor de Cerdanyola Triatló, li dic que es posi a roda meva, sembla que hi ha acord i fem un parell de relleus, tot i que em diu que té les cames trinxades. Durant un d’aquests relleus, avancem el corredor citat anteriorment, a qui el convidem a afegir-se al grup. Així ho fa, però només fins que es veu amb cor de fer l’escapada. A vegades hi ha companyonia, però a vegades no.

Última rotonda abans de boxes.

El tram de bici s’acaba per sorpresa abans del que em pensava (l’havien escurçat respecte el circuit de l’any passat) i em quedo sense poder fer una última hidratació. Això no serà problema gràcies a l’avituallament que hi ha a l’inici del tercer segment. I pensar que en algunes curses no hi ha avituallaments.. és una cosa bastant bàsica!

Al llarg d’aquest últim tram avanço alguns corredors però la majoria d’estona corro en solitari fins a la meta, la que serà la meva millor actuació en comparació amb els altres segments.

Com a nota global de la cursa, un notable alt. Si no té el 10 és només per la ubicació de la zona de dutxes, que encara que a mi en aquest cas no m’afecta, qui les necessités hauria de creuar tota la ciutat.

Resultat: 349 de 445 finishers.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *