Sant Silvestre de Canovelles (31/12/13)

Tancar l’any amb una cursa popular, per mi és acabar-lo bé. O al menys, acabar-lo de manera saludable preveient el que vindrà a partir de les 12 de la nit.
Potser hauria de matisar que un bon final d’any és acabar una cursa sense lesions ni molèsties i amb la sensació de que el pròxim cop, amb més entrenament i intentant apretar una mica més, ho podem fer millor.

Després de 3 anys des que vaig disputar la meva primera Sant Silvestre de Canovelles, torno a apuntar-m’hi entre altres coses perquè segueix sent l’única santsi de 10km que es fa de matí a la meva zona (al menys, que jo sàpiga). Bona organització excepte per un error garrafal: no han comprat prous imperdibles pels dorsals. Sí, senyors: encara hi ha desenes d’atletes fent cua pel dorsal i ja no queden imperdibles enlloc. La proposta des de l’organització és que el duguem a la butxaca, sense parar-se a pensar que la majoria de roba que duem ni tan sols en té, com és el meu cas. Per sort, un corredor que porta imperdibles d’altres curses a la bossa, me’n dóna un parell. Jo feia temps que anava deixant els imperdibles a casa per no tacar la bossa de rovell i perquè, confiat de mi, pensava que no passaria mai que en una cursa no donéssin res per aguantar el dorsal. En fi, ho havia de dir.

No sé de què ric, m’espera un bon cacau fins que surti del nucli.

Després d’això i d’estar comentant la jugada amb dos membres del Grup Atlètic Llibertari del Maresme, el tret de sortida m’agafa desprevingut i bastant enrere dals calaixos de sortida, o sigui que la feina llavors és meva per trobar passadissos i avançar entre els corredors més lents sense fer caure ningú, ni caure jo, ni traçar a lo guarro pels revolts del tram urbà.

La ruta passa pel centre del poble, per un polígon i pels camins de terra dels afores. Com alguns us deveu imaginar, el meu tros preferit és el del polígon: sense els girs bruscos de les cruïlles del poble, sense l’aglomeració de gent ni problemes d’avançament dels camins de carro, sense pujades i baixades sobtades. Al polígon és on corro a gust i puc mantenir o variar el ritme segons em sembli, sense haver-me d’adaptar a les particularitats del circuit. Això sí: les vistes que guanyen són les que tenim a dalt del turó on hi ha l’església de Sant Fèlix de Canovelles. Hi ha un cartell a la muralla adjacent que diu “Cuartel de Levante”, i fins que no m’he informat, he estat pensant que vaig vorejar un antic quarter de la Guardia Civil.

En una de les curtes però intenses pujades. Foto: Remei Sansón.

Amb en Fredy del GALM, després de la cursa. Foto: Loida (GALM)

Durant la tornada tornem a passar pel polígon i puc apretar una mica més, estranyat que cap de les meves antigues lesions hagi fet acte de presència a les baixades del tram de muntanya.

A l’arribada ens trobem amb els membres del GALM, que han fet temps de 40min 50s i 50min aprox. Jo no he fet gaire bon temps (48min) en comparació amb alguna cursa de temps enrere, però estic content d’haver-la acabat amb sensació d’estar físicament apte per entrenar i millorar.

El Quillo



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *