Ruta ciclista Ripoll-Borredà-St Jaume de Frontanyà-Gombrèn-Ripoll (26/12/13)

Els que treballem hem d’aprofitar els pocs dies de festa per fer alguna sortida, i en aquest cas un dels dies més curts de l’any es presentava com una bona ocasió per una sortida amb bici de carretera.

Segons el Meteocat i el Meteofrance, hi haurien nevades a la vessant Nord del Pirineu, de manera que va quedar descartada una primera idea de pujar al Coll de Pimorent des de Puigcerdà. A la vessant sud però, no s’esperaven precipitacions.
Així doncs, planifico una ruta a prop de casa per no haver-me de llevar gaire d’hora, no molt llarga ni tampoc gaire dura, pensant en la baixa forma física en què em trobo.
La ruta elegida finalment no està gaire transitada fora de temporada de bolets, i no l’havia trepitjat des de la marxa Terra de Comtes de fa 2 anys.

Font: Wikiloc.

Font: Wikiloc.

No sé de quan és aquesta pintada, però va bé saber que no estem sols.

Les portes del Berguedà.

Ens desviem a Borredà.

Pas per St Jaume de Frontanyà. Fins aquí el dia ha aguantat.

El tram de Ripoll a Borredà es fa sense problemes, amb sol i sense vent, per una carretera poc concorreguda però en bon estat.
A Borredà em desvio per la BV-4656 en direcció de Sant Jaume de Frontanyà i aquí comença l’aventura. Se’ns avisa de la probable presència de glaç, però no diu res d’alguns forats al ferm. De totes maneres a la velocitat globera que vaig no costa gaire esquivar-los.
Em sorpren l’aspecte d’abandonament d’aquesta carretera i el trànsit pràcticament nul. L’arribada de núvols i dels primers flocs de neu fa que sigui un alleujament veure signes de civilització de tant en tant. Hi ha un parell de pujades molt fortes, una de les quals és la que acaba coronant el Coll de Batallola, que en comptes de tenir un cartell amb aquest nom, té el que indica que som als Rasos de Tubau.

El perfil del Coll de Batallola. Font: cicloturismecatala.mforos.com

Corono i a partir d’aquí ja no faig més fotos.

Ara ens trobem a la cara nord amb una baixada forta i això complica les coses: els dits agarrotats de tant frenar, els peus glaçats de no moure les cames, la carretera glaçada, cada cop més neu i ni un raig de sol.

Uns 5km més amunt, finalment anem a espetegar a la GI-402, la carretera que va de la Pobla de Lillet cap a Gombrèn. Impressiona veure una senyal que indica que el tram per on hem estat pedalant els últims 9km està “tallada excepte veïns sota la seva responsabilitat”; aquesta senyal no era a l’altre extrem de la carretera (o no l’he sabut veure).
Això explica la soledat que m’ha envoltat tota aquesta estona, i s’entén que les conseqüències de quedar-se tirat en algun punt d’aquest racó de món podien ser desastroses.
Són prop de les 15h i només penso en arribar el Refugi del Coll de Merolla on m’esperen amb algo per dinar. Ni parlar-ne de fer la gràcia d’anar a treure el cap a la Pobla de Lillet (que queda a només 2km en sentit oposat).

“CARRETERA TALLADA DEL 1/11 AL 30/4 EXCEPTE VEINS SOTA LA SEVA RESPONSABILITAT”.

Parada i fonda crucial.

Dit i fet. Un cop allà, em recupero del fred amb una sopa torrada i una truita mentre parlem amb en Roger i en Jordi, escoltem grindcore i veiem com a fora cada cop neva més.

Ja són les 16:30h i queda poc més d’una hora de llum per poder baixar fins a Campdevànol i d’allà agafar el tren fins a Ripoll on tinc el cotxe. No m’ho penso més i aprofito que ha minvat la neu per llençar-me avall. A partir de Gombrèn l’asfalt és sec i la baixada es fa molt més ràpida i divertida.
A l’estació de Campdevànol em trobo el “bar heavy” tancat i cap tren fins les 18h, però amb les últimes clarors encara puc arribar bé a Ripoll, on faig una visita a una companya de CND i arribo finalment al cotxe quan ja és fosc.

Cal fer un pensament ara que neva menys, o se’m farà fosc.

Finalment, deixo enrere aquest núvol de neu.

Concloent, una bona aventura que va bé per adonar-se que la sortida més “bàsica” es pot complicar. També una bona mostra del que és l’hivern al prepirineu quan les coses no rutllen: fred, soledat i desemparament.

Per la meva part, això és tot fins l’any vinent. Bon “novy god” a qui se’l mereixi!

El Quillo



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *