Ruta ciclista Ripoll-Borredà-St Jaume de Frontanyà-Gombrèn-Ripoll (26/12/13)

Els que treballem hem d’aprofitar els pocs dies de festa per fer alguna sortida, i en aquest cas un dels dies més curts de l’any es presentava com una bona ocasió per una sortida amb bici de carretera.

Segons el Meteocat i el Meteofrance, hi haurien nevades a la vessant Nord del Pirineu, de manera que va quedar descartada una primera idea de pujar al Coll de Pimorent des de Puigcerdà. A la vessant sud però, no s’esperaven precipitacions.
Així doncs, planifico una ruta a prop de casa per no haver-me de llevar gaire d’hora, no molt llarga ni tampoc gaire dura, pensant en la baixa forma física en què em trobo.
La ruta elegida finalment no està gaire transitada fora de temporada de bolets, i no l’havia trepitjat des de la marxa Terra de Comtes de fa 2 anys.

Font: Wikiloc.

Font: Wikiloc.

No sé de quan és aquesta pintada, però va bé saber que no estem sols.

Les portes del Berguedà.

Ens desviem a Borredà.

Pas per St Jaume de Frontanyà. Fins aquí el dia ha aguantat.

El tram de Ripoll a Borredà es fa sense problemes, amb sol i sense vent, per una carretera poc concorreguda però en bon estat.
A Borredà em desvio per la BV-4656 en direcció de Sant Jaume de Frontanyà i aquí comença l’aventura. Se’ns avisa de la probable presència de glaç, però no diu res d’alguns forats al ferm. De totes maneres a la velocitat globera que vaig no costa gaire esquivar-los.
Em sorpren l’aspecte d’abandonament d’aquesta carretera i el trànsit pràcticament nul. L’arribada de núvols i dels primers flocs de neu fa que sigui un alleujament veure signes de civilització de tant en tant. Hi ha un parell de pujades molt fortes, una de les quals és la que acaba coronant el Coll de Batallola, que en comptes de tenir un cartell amb aquest nom, té el que indica que som als Rasos de Tubau.

El perfil del Coll de Batallola. Font: cicloturismecatala.mforos.com

Corono i a partir d’aquí ja no faig més fotos.

Ara ens trobem a la cara nord amb una baixada forta i això complica les coses: els dits agarrotats de tant frenar, els peus glaçats de no moure les cames, la carretera glaçada, cada cop més neu i ni un raig de sol.

Uns 5km més amunt, finalment anem a espetegar a la GI-402, la carretera que va de la Pobla de Lillet cap a Gombrèn. Impressiona veure una senyal que indica que el tram per on hem estat pedalant els últims 9km està “tallada excepte veïns sota la seva responsabilitat”; aquesta senyal no era a l’altre extrem de la carretera (o no l’he sabut veure).
Això explica la soledat que m’ha envoltat tota aquesta estona, i s’entén que les conseqüències de quedar-se tirat en algun punt d’aquest racó de món podien ser desastroses.
Són prop de les 15h i només penso en arribar el Refugi del Coll de Merolla on m’esperen amb algo per dinar. Ni parlar-ne de fer la gràcia d’anar a treure el cap a la Pobla de Lillet (que queda a només 2km en sentit oposat).

“CARRETERA TALLADA DEL 1/11 AL 30/4 EXCEPTE VEINS SOTA LA SEVA RESPONSABILITAT”.

Parada i fonda crucial.

Dit i fet. Un cop allà, em recupero del fred amb una sopa torrada i una truita mentre parlem amb en Roger i en Jordi, escoltem grindcore i veiem com a fora cada cop neva més.

Ja són les 16:30h i queda poc més d’una hora de llum per poder baixar fins a Campdevànol i d’allà agafar el tren fins a Ripoll on tinc el cotxe. No m’ho penso més i aprofito que ha minvat la neu per llençar-me avall. A partir de Gombrèn l’asfalt és sec i la baixada es fa molt més ràpida i divertida.
A l’estació de Campdevànol em trobo el “bar heavy” tancat i cap tren fins les 18h, però amb les últimes clarors encara puc arribar bé a Ripoll, on faig una visita a una companya de CND i arribo finalment al cotxe quan ja és fosc.

Cal fer un pensament ara que neva menys, o se’m farà fosc.

Finalment, deixo enrere aquest núvol de neu.

Concloent, una bona aventura que va bé per adonar-se que la sortida més “bàsica” es pot complicar. També una bona mostra del que és l’hivern al prepirineu quan les coses no rutllen: fred, soledat i desemparament.

Per la meva part, això és tot fins l’any vinent. Bon “novy god” a qui se’l mereixi!

El Quillo



XIX Pedalada Popular Barcelona-Sitges

Primera marcha cicloturista per dos components de la CND i ens hem estrenat amb la singular i ja popular marxa Barcelona-Sitges, la d’aquest any edició numero XIX. Marxa que és celebra anualment a finals de Novembre per tancar el calendari de marxes cicloturistes a Catalunya. Amb un caracter totalment popular la marxa és gratuita i tothom hi pot participar, l’única condició és fer’ho en bici. El passat diumenge varem recorre una distància de 38km entre Barcelona i Sitges recorrent el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Garraf després de recorre 38km amb un desnivell acumulat d’uns 150 metres.

Normalment aquest cita començaba cada any al Camp Nou però aquest any en vers a l’éxit de les incripcions que van arribar fins a les 4000 persones van decidir cambiar el punt de sortida pel Passeig de la Zona Franca. Desde d’alla i després de llegir un manifest en favor de la distància de seguretat (1m50) que els cotxes han de respectar amb tot ciclista a la carretera es va guardar un minut i mig de silenci per tots els ciclistes que han sigut victimes aquest any a la carretera.

Degut a la quantitat de gent present el primer mig kilometre va esser un tap que no ens va permetre donar ni una pedalada, fins que vem arribar a l’entrada del Carrer A a la zona del port de la ciutat. A partir d’alla cadasq’un va buscar el seu propi ritme. Veies gent circulant amb bicicleta de carretera, altres amb MTB, bicicletes plegables, handbikes, alguna bici a pinyó fixe o pinyó lliure i fins i tot alguna BMX. A partir d’aqui via lliure que ens va portar per les poblacions del Prat del Llobregat fins arribar a Castelldefels per una via alternativa a la ja clàssica i coneguda autovia. Carreteres petites e interiors per les cuals serà més còmode i segur pedalejar qualsevol altre dia que volguem baixar cap al Garraf sense la necessitat de circular entre tots els cotxes.

perfil_costagarraf
Perfil de les costes del Garraf

Un cop varem abandonar Castelldefels a la primera pujada vem deixar a la nostre dreta el desviament per pujar al Rat-Penat (queda pendent!) i ja vem començar a tirar cap amunt per les costes seguint un recorregut trencacames per la carretera Barcelona-Calafell. Tot un luxe poder circular per aquesta zona sense cotxes, a més de poguer disfrutar del magnífic paissatge que ofereix aquesta carretera en un tram de 12km que conta amb una pujada principal i un parell de rampes més. De caracter totalment popular l’ambient que es respirava era de camaderia i podies anar tranquilament al teu ritme. Definitivament una marxa perfecte per inciarte i agafar contacte. Ara només queda rodar tot el possible durant els mesos d’hivern i ser llestos per la propera temporada de marxes cicloturistes que comença cap al mes de Març.

foto02
Al final, una instantania per la reivindicació

 



X Marxa Terra de l’Aigua (29/09/2013)

La Marxa Terra de l’Aigua arriba a la seva desena edició havent-se de celebrar al setembre en comptes d’a principis d’estiu com es feia fins ara, per no coincidir amb altres proves ciclistes a la zona.
Aquesta és la primera marxa ciclista on es participa representant CND.

De les dues rutes que hi havia per escollir, vaig triar la curta. Els dos anys anteriors havia fet la llarga i, tot i ser rutes molt maques en tots dos casos, els últims Km eren de patiment i àcid làctic. Aquest any, sabent que aquesta era l’única marxa on participaria, prefereixo fer la ruta curta ja que s’assembla més a les distàncies de duatló.

El mapa de la ruta curta (www.terradelaigua.cat)

El mapa de la ruta curta (www.terradelaigua.cat)

El perfil de la ruta (www.terradelaigua.cat)

El perfil de la ruta (www.terradelaigua.cat)

Sortim de davant del Poliesportiu de Riells i Viabrea els 390 ciclistes i rodem uns 15Km per plans fins Hostalric. Cadascú s’agafa a la roda que li escau. Intento no animar-me massa empaitant rodes llunyanes fent apretades, encara queda molta ruta per davant.

Passant pels arcs a la sortida. Foto: Laia Rosales.

Inici del primer port fins a St. Feliu de Buixalleu. Un port curt de 2a però amb alguna rampa considerable (14%) que em desperta i em fa suar el cafè amb llet.

Després d’una curta baixada ens comencem a enfilar cap Arbúcies, on després de passar per l’avituallament comença el port de 1a cap al Coll de Revell, on ens separem dels que fan la ruta llarga. Nosaltres seguim cap a l’Alt dels Cortals.
Un cop superat el punt més alt de la ruta, trobem un avituallament on endrapo ametlles mentre miro la pintada que hi ha darrere un cartell de la carretera: “LLIBERTAT NÚRIA PÒRTULAS”.
Segueix una baixada amb l’asfalt força deteriorat. Els més experimentats i amb més confiança pels seus pneumàtics m’aniran passant en els diversos revolts. Estic especialment pendent de les regates obertes al terra, cal que no s’hi fiqui la roda. Hi ha algun tram amb arbres al costat que fan ombres irregulars sobre l’asfalt de manera que costa veure-hi els forats.
Un cop passat St. Hilari la carretera s’eixampla i està en perfecte estat. Aquí ja no hi ha problema i baixo com una bala i amb confiança, m’ho passo pipa fins que passo per sobre l’Eix Transversal, a partir d’on també m’ho passo pipa però sense aquelles pendents i velocitats d’abans.
El terreny es va aplanant fins al trencant cap al Coll de n’Orri, que és de 3a i l’últim, i per tant és el típic pel que no calculo reservar forces; l’allargo més del compte.

Un altre cop a l’arc, poc després de l’arribada.

A l’arribada ens esperen dutxes, massatges i dinar. En aquesta edició però, no em quedaré a menjar: un avantatge de fer la ruta curta és poder dinar a casa.

La Terra de l’Aigua va ser la primera marxa on vaig participar, i des de llavors intento tornar-hi sempre per la magnífica organització. Una gent entusiasta, atenta i sempre de bon humor.

Temps total: 3h 43min



Les noves equipacions de Creu Negra Duatlètica

Ja les havíeu vist a les fotos de les últimes curses d’atletisme, però també en tenim per ciclisme i duatló.

Foto: Rondo Team.

Foto: Rondo Team.

S’ha acabat anar amb roba pintada a mà. Vam encarregar unes equipacions com cal a l’empresa Rondo Team, una de les poques marques de roba esportiva que dissenyen i fabriquen a Catalunya (concretament, a Olot).

Volem donar les gràcies a la dissenyadora Bibiana Gala per les primeres idees, i sobretot a l’Uri per les interminables jornades de maquetació i modificacions. Sense oblidar-nos dels treballadors de Rondo Team a qui també hem marejat bastant.

Transpirineu Antifeixista d’UCFR

Aquest estiu, l’Steve Cedar d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme es disposa a creuar els pirineus longitudinalment fins a Euskal Herria amb bicicleta (i si pot, fer també el viatge de tornada pedalant).
transpirineu

L’objectiu d’aquesta gesta és recaptar diners per pagar unes sancions imposades pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya a ciutadans osonencs.
Aquestes sancions se’ls han imposat per haver protestat pacíficament contra una concentració de feixistes que estava tenint lloc a Vic.

És per això que us convidem a visitar el blog del Transpirineu Antifeixista, a seguir la seva aventura i a contribuir en la mesura de les vostres possibilitats a sufragar aquest greuge imposat des de l’autoritat “catalana” de la mà de l’extrema dreta.
Trobareu l’enllaç al nostre apartat de “grups esportius afins” i també clicant aquí.

Ruta ciclista: Torelló-Coll de Bracons-Coll de Condreu-Coll del Bac-St. Martí Sescorts-Torelló

El dissabte passat vam fer una sortida clàssica que passa per Osona, la Garrotxa i la Selva. Els ciclistes de la zona la conèixen bé.
És una ruta que ja hem fet altres vegades, sobretot en el sentit invers.

Track de la ruta publicat a Wikiloc per l’usuari Despertaferro.

Els seus aproximadament 80km de recorregut fan que no sigui la millor ruta per entrenar duatlons, però en aquest cas la sortida era especial pels companys amb qui vam rodar, entre els quals hi havia ciclistes independents de Barcelona, del Vallès Oriental, de Mallorca, del club ciclista SGA i un antic col·laborador del butlletí Rabia que publicava Creu Negra Anarquista de Barcelona fa aproximadament una dècada.

El grup a dalt de la collada de Bracons, on es troben les rampes més dures de la ruta.

El temps no va acompanyar massa i  tota la pujada a Bracons la vam fer envoltats de boira, però no ens va ploure en cap moment i a partir de la baixada cap a Joanetes vam poder gaudir de les vistes a la vessant garrotxina i posteriorment de la comarca de la Selva, amb els colors de la tardor.

El coll de Condreu no té pendents gaire pronunciades, però no dóna treva.

Esperem poder tornar a rodar plegats aviat!