El Tribunal Europeu de Drets Humans decideix contra l’aplicació de la Doctrina Parot a una presa condemnada abans del codi penal de 1995

És repugnant, un cop més, el circ mediàtic que s’ha muntat al voltant  de la dispositiva del TEDH contra l’aplicació de la Doctrina Parot contra la presa Inés del Río. Faltant a tota “ètica periodística”, tots els mitjans oficialistes s’han afanyat a la tasca de crear opinió esgrimint els arguments més sensacionalistes, parcials i manipulats, tancant files en defensa d’una de les pràctiques més autoritàries i brutals del govern espanyol: la legalització de la cadena perpètua i del judici i càstig “ad eternum”. La Doctrina Parot és paradigma d’aquesta suposada democràcia inspirada i fidel continuadora d’un feixisme que evoluciona, superant i intensificant les expectatives repressores del règim anterior.

¿Que potser no entren en contradicció manifesta,  en sostenir constitucionalment la privació de llibertat sota el pilar fonamental del que anomenen reinserció o resocialització, per després aplicar el codi penal més dur pel que fa al límit d’anys d’empresonament a Europa? …Sense parlar de les pràctiques de tortura esteses durant dècades i aplicades amb marc legal o sense, com és el cas del FIES 1 Control Directe. ¿On és aquesta suposada resocialització que necessita penes de fins a 40 anys de presó des de les reformes del codi penal del 2003 impulsades pel “PPSOE” i que vol compaginar amb la supressió de les redempcions de condemna?

Un dels “malabarismes” jurídico-polítics més descarats i punitius per saltar-se les seves pròpies lleis ha sigut la implantació de la Doctrina Parot des de 2006, aplicant les redempcions al total de les condemnes i no al topall de 30 anys que hi havia llavors, reitrant a la pràctica les redempcions a presos condemnats amb el codi penal de 1995 i fent així retroactiu l’enduriment de les successives reformes del codi penal.

També cal destacar la falta de rigor periodístic en sintonia amb el pensament únic desplegat pel govern i els seus mitjans , que alarmen amb imatges i arguments tendenciosos, obviant que aquesta doctrina no s’aplica només a “terroristes violadors i assassins múltiples” als que s’utilitza per justificar tot l’enduriment punitiu susceptible de ser aplicat indiscriminadament contra qualsevol persona “molesta” al règim com és el cas del company Pirla Oliván, per exemple.

Estem davant una colla de psicòpates que responen com gossos rabiosos a qualsevol consideració crítica que desemmascari el seu rerefons inhumà i prepotent, curiosament, encara que vingui dels seus propis medis jurídics, d’àmbit europeu en aquest cas.

Ens reafirmem amb que la resocialització/reinserció és una simple tapadora per justificar el manteniment d’un sistema penitenciari que castiga, extermina, accentua el delicte, produeix embrutiment social i que, en definitiva, és una arma de control que gestiona l’exclusió social inherent al sistema, i la oposició rebel allà on es digna a aixecar el cap.

 
CNA Península Ibèrica



Posicionament de CND davant l’operació repressiva contra Herrira

Des de Creu Negra Duatlètica, dins la Federació de Grups CNA Península Ibèrica i Illes, volem fer públic el nostre més absolut i determinat rebuig a l’operació repressiva policial que l’Estat espanyol, mitjançant la Guàrdia Civil, va dur a terme el darrer 30 de setembre de 2.013 contra el moviment de defensa dels drets de les persones preses polítiques basques Herrira, i que es va saldar amb 18 persones detingudes. De la mateixa manera ens solidaritzem amb les persones detingudes i el seu entorn familiar i afectiu. L’operació dirigida contra Herrira va desenvocar en la posada en llibertat de les 18 persones detingudes, 14 d’elles amb càrrecs d’integració, enaltiment i finançament de banda armada i la prohibició de sortir de l’Estat espanyol i participar en actes que suposin «control dels presos» o «enaltiment del terrorisme» i les 4 restants sota fiança de 20.000€.

A més, el Jutge del Tribunal d’Excepció Franquista -Audiència Nacional Espanyola-, Eloy Velasco, va ordenar el tancament de les seus i la fi de l’activitat de l’organització durant dos anys, que podrien ser prorrogables.

Interpretem aquesta operació com un atac frontal del poder estatal contra aquelles persones que s’atreveixen a posar en dubte el sistema carcerari i penal i que denuncien públicament les condicions de vida a les presons del País Basc i clamen, al seu torn, pels drets de les preses polítiques basques, d’una banda, i s’oposen al model d’estat colonial espanyol, de l’altra.

Tot i no compartir les finalitats i tàctiques del Moviment d’Alliberament Nacional Basc, ens situem del costat de les persones represaliades per què en una situació de conflicte i opressió com aquesta entre un sector de la societat organitzada i l’estat, creiem indispensable la determinació de tots els sector de totes les oprimides. En situacions d’aquesta mena considerem necessària una presa de posició clara, basada en la solidaritat i el suport mutu, que hauria de ser secundada per tots els sectors d’una societat en lluita contra els sistema capitalista i autoritari que necessita de les presons per excloure, castigar i venjar-se de les persones pobres, marginades i rebels amb l’únic objectiu de perpetuar l’estatus quo.

Amb aquest comunicat estenem els ponts de la solidaritat front la repressió a les persones afectades per aquesta operació i reclamem una presa de posició al respecte de totes aquelles persones i col·lectius que lluiten contra l’estat i el capitalisme.

Solidaritat amb les persones preses en lluita i les que lluiten al seu costat!
Contra l’Estat, les presons i la societat que les necessita!

 Creu Negra Duatlètica
dins la Federació de Grups CNA Península Ibèrica i Illes.

———————————————–

Federación de Grupos CNA Peninsula Ibérica e Islas barruan dagoen Creu Negra Duatlèticak, gure erabateko gaitzespena azaldu nahi dugu publikoki, Estatu Espainiarrak 2013ko irailaren 30ean, Guardia Zibilaren bitartez, Euskal preso politikoen eskubideen defentsaren aldeko Herrira mugimenduaren aurka egindako operazio polizial errepresiboaren aurka, zeinetan 18 lagun atxilotu zituzten. Era berean, gure elkartasuna adierazi nahi diegu atxilotuak izan ziren pertsonei nahiz hauen senide eta lagunei. Herriraren aurka burututako operazioan, atxilotuak izan ziren 18 lagunak aske utzi bazituzten ere, horietatik 14k karguak dituzte talde armatuko kide izateagatik, gorazarre egiteagatik eta finantziatzeagatik, baita espainiar estatutik ateratzeko eta “presoen kontrola” eta “terrorismoari goratzea” eman ahal diren ekitaldietan parte hartzeko debekua ere. Gainotzeko 4ei 20.000€ fidantza jarri diete.

Horrez gain, Salbuespenezko Auzitegi Frankistak- Entzutegi Nazionalak- mugimenduaren egoitzak isteko eta jarduna eteteko 2 urtetako agindua eman du, epe hau luzagarria izanik.

Operazio hau, alde batetik estatuko botereek, espetxe sistema eta sistema penala zalantzan jartzera ausartu eta Euskal Herriko espetxeetan dauden bizi-baldintzak publikoki salatu eta euskal preso politikoen eskubideak aldarrikatzen dituztenen eta bestetik, estatu eredu kolonial bati aurre egiten dioten pertsonen aurkako eraso zuzentzat jotzen dugu.

Nahiz eta Euskal Nazio Askapenerako Mugimenduaren helburuekin zein taktikekin bat egiten ez dugun, errepresaliatutako pertsonen alde egiten dugu, antolatuta dagoen gizartearen zati baten eta estatuaren arteko honelako gatazka eta zapalketa egoera batean, zapalduak diren sektore guztien determinazioa ezinbesteko iruditzen baitzaigu.

Honelako egoeretan beharrezkotzat jotzen dugu posizionamendu argi bat, elkartasunean eta elkarren arteko sostenguan oinarritutakoa, status quo-a betikotzeko helburu bakarrarekin txiro, marjinatu eta asaldatzaileak baztertu, zigortu eta hauen aurka mendekua hartzeko espetxeen beharra duen sistema kapitalista eta autoritarioaren aurka borrokan dauden gizarte bateko sektore guztiek bultzatu beharko luketena.

Komunikatu honekin errepresioaren aurkako elkartasun zubiak zabaldu nahi dizkiegu operazio hau jasan duten lagunei eta estatuaren eta kapitalismoaren aurka borrokan dabiltzan pertsona eta kolektibo orori gai honen inguruan posizionatzeko aldarria egiten diegu.

Elkartasuna borrokan diarduten presoekiko eta baita ere haien ondean borrokatzen direnekiko! Estatuaren, gartzelen eta hauen beharra duen gizartearen aurka! Federación de Grupos CNA Península Ibérica e Islas barruan dagoen Creu Negra Duatlètica.

———————————————-

Desde Creu Negra Duatlètica, dentro de la Federación de Grupos CNA Península Ibérica e Islas, queremos hacer público nuestro más absoluto y determinado rechazo a la operación represiva policial que el Estado español, mediante la Guardia Civil, llevó a cabo el último 30 de septiembre de 2.013 contra el movimiento de defensa de los derechos de las personas presas políticas vascas Herrira , y que se saldó con 18 personas detenidas. De la misma manera nos solidarizamos con las personas detenidas y su entorno familiar y afectivo. La operación dirigida contra Herrira desenbocó en la puesta en libertad de las 18 personas detenidas, 14 de ellas con cargos de integración, enaltecimiento y financiación de banda armada y la prohibición de salir de España y participar en actos que supongan « control de los presos » o « enaltecimiento del terrorismo » y las 4 restantes bajo fianza de 20.000 €.

Además, el Juez del Tribunal de Excepción Franquista – Audiencia Nacional Española- ordenó el cierre de las sedes y el fin de la actividad de la organización durante dos años, que podrían ser prorrogables.

Interpretamos esta operación como un ataque frontal del poder estatal contra aquellas personas que se atreven a poner en duda el sistema carcelario y penal y que denuncian públicamente las condiciones de vida en las cárceles del País Vasco y claman, a su vez, por los derechos de las presas políticas vascas, por una parte, y se oponen al modelo de estado colonial español, de la otra.

A pesar de no compartir las finalidades y tácticas del Movimiento de Liberación Nacional Vasco, nos situamos del lado de las personas represaliadas por qué en una situación de conflicto y opresión como esta entre un sector de la sociedad organizada y el estado, creemos indispensable la determinación de todos los sectores de todas las oprimidas. En situaciones de este tipo consideramos necesaria una toma de posición clara, basada en la solidaridad y el apoyo mutuo, que debería ser secundada por todos los sectores de una sociedad en lucha contra el sistema capitalista y autoritario que necesita de las prisiones para excluir, castigar y vengarse de las personas pobres, marginadas y rebeldes con el único objetivo de perpetuar el status quo.

Con este comunicado extendemos los puentes de la solidaridad frente la represión a las personas afectadas por esta operación y reclamamos una toma de posición al respecto de todas aquellas personas y colectivos que luchan contra el estado y el capitalismo.

Solidaridad con las personas presas en lucha y las que luchan a su lado! Contra el Estado , las cárceles y la sociedad que las necesita! Creu Negra Duatlètica dentro de la Federación de Grupos CNA Península Ibérica e Islas.



I Cursa de muntanya de Besalú (13/10/13)

El passat 13 d’octubre dos membres de CND vam participar a la primera edició de la cursa de muntanya de Besalú, organitzada per Besalú Cross. En aquesta ocasió vam tenir el gust de córrer amb un company del Grup Atlètic Llibertari del Maresme. La sortida de la prova atlètica, prevista d’un recorregut de 13km i amb un desnivell de 500 metres positius, estava programada per les 9h.

El Perfil de la cursa | Font: Besalú Cross

El Perfil de la cursa | Font: Besalú Cross

Prèviament, vam trobar-nos els tres companys anarquistes i després d’intercanviar salutacions i compartir la son que portàvem a sobre, vam dirigir-nos al pavelló municipal d’esport de Besalú per retirar els dorsals i trotar durant uns minuts abans de rebre les indicacions sobre el recorregut. Tot seguit vam prendre posicions a la rereguarda de la columna de 196 atletes inscrites.

Envoltats per un ambient acollidor i familiar (obviant les senyeres estelades que guarnien la zona de rebuda), vam sortir a un ritme conservador i comentant les sensacions i impressions amb les que afrontàvem el recorregut.

Cap de nosaltres assistia a la cursa amb pretensions de fer un gran esforç per aconseguir una millor marca personal i per això el primer quilòmetre, rodat sobre terreny pla i asfalt i discorregut per llocs emblemàtics com el Pont Romànic (S.XII), va transcórrer a un ritme còmode. A partir d’aquest moment vam pactar un silenci que duraria fins el final de la cursa i ens serviria per poder concentrar-nos en els 4,6km d’ascens que vindrien fins a arribar al punt més alt del traçat, l’ermita del Sagrat Cor, situada al capdamunt del Puig Cornador. Va ser en aquest tram, al voltant del tercer quilòmetre de cursa, quan ens vam separar i un dels companys va imprimir un ritme lleugerament superior que li passaria factura en arribar al darrer quilòmetre de pujada. Aquest fet l’impediria poder rodar a un ritme fort en terreny pla. Errors de càlcul, aquests, que serveixen com a aprenentatge de cara a altres ocasions i que si es prenen de forma positiva poden ajudar molt a aprofundir en el coneixement del propi cos. Cal saber escoltar-nos per poder aconseguir objectius, millores i prevenir lesions.

Al quilòmetre 5,6 del traçat, just al davant de l’ermita del Sagrat Cor, un grup de percussionistes proveïdes de tabals, ens van donar la benvinguda. Les percussions de la formació ressonant enmig del bosc i els rajos de llum que advertíem al final del frondós corriol amb, donaven un to emotiu als darrers metres d’ascens continuat i servien d’avantsala al primer i únic punt d’avituallament de la cursa on vam trobar tot el necessari per refer-nos. En aquell punt cada atleta decidiria parar o endur-se quelcom. L’avituallament, juntament amb la molt acurada senyalització del traçat i la constant presència de voluntàries als trencants més dubtosos, van ser el signes més inequívocs d’una organització entregada i detallista que ens va fer sentir molt ben acollits.

En endavant ens esperaria un descens de pista i corriols amb trams d’arrels de tamany considerable on vam poder recrear-nos al mateix temps que posàvem a prova les articulacions del tren inferior. Exposant els nostres turmells i genolls a continues rebrincades, vam entroncar el segon terç de cursa. Fou aquest un dels trams més fatigants ja que vam haver de superar baixades fortes amb algunes rampes considerables en les que havíem de caminar ràpid, i fins i tot, en algun cas, agafar-nos a alguna arrel per tal de poder avançar en el camí.

El tram final de cursa s’inicià a partir del novè quilòmetre amb un descens prou extrem que l’organització va senyalitzar molt encertadament amb símbols de precaució i situant algunes de les seves membres en punts claus per avisar del traçat que per endavant ens trobaríem. La sorpresa final seria el darrer descens abans de tornar a entrar al nucli de Besalú: una torrent que sota la línia d’unes torres elèctriques -que no van deixar de recordar-nos algun que altre Maqui- presentava una forta inclinació i ens faria entrar per abruptes reguerons on sovint hi passava només una cama. Un darrer darrer tram de descens divertit i perillós al mateix temps que ens va retornar a la pista del primer quilòmetre de cursa però en sentit contrari, per conduir-nos a un passant situat expressament per l’ocasió sobre el Fluvià.

Un company de CND a les escales que trobem a l’entrada del nucli urbà. | Foto: Besalú Cross

Un cop creuat el riu, només quedava el darrer quilòmetre. I allà, quan fatigades ens disposàvem a lliurar el nostre darrer alè per creuar l’arc d’arribada ens van sorprendre dues companyes llibertàries, que aprofitant la seva estada a la Garrotxa, van voler reviscolar els nostres ànims en el tram final d’aquesta bonica i dura cursa. Un gest de companyonia i suport mutu que vam agrair profundament i ens va abraçar empènyer fins la línia d’arribada.

Per últim, vam poder gaudir d’un bon esmorzar on l’atenció de l’organització va tornar a destacar. Només apuntar que vam trobar a faltar una mica més de varietat alimentària per les atletes veganes i vegetarianes, un aspecte que animem a millorar de cara a futures edicions de la cursa.
Després d’una sessió d’estiraments i de fer petar la xerrada durant una bona estona, vam acomiadar-nos amb la sensació que haver matinat un diumenge per fer esport divulgant les idees llibertàries, havia valgut la pena.

Pere Adrover Font.

Pere Adrover, Creu Negra Duatlètica.
1h 12′ 39” | posició 56 de 196.
Alfredo, Grup Atlètic Llibertari del Maresme.
1h 18′ 39” | posició 83 de 196.
Eloi Martinez, Creu Negra Duatlètica
1h 25′ 13” posició 107 de 196.



Trail del Bisaura 11.5km (27/10/13)

Per superar l’amargor que em va deixar la Cursa de Muntanya de Besalú (on no vaig córrer gaire a gust, vaig patir fortes punxades en un peu a l’última baixada, i vaig tornar a odiar les curses de muntanya i els seus canvis de ritme), no hi havia més opció que entrenar, estirar bé i finalment córrer una nova cursa en millors condicions.
Dues setmanes no donaven per molt, i el pla va ser 4 dies de repòs total i molts estiraments, per després començar l’entrenament consistent en anar a la feina amb bici, i córrer per muntanya 3 dies alternats estirant bé posteriorment. Segurament està mal pensat, lo correcte hauria sigut visitar un fisio.
De les tres distàncies (marató, mitja i 11,5km) , l’únic raonable tenint en compte els temps disponibles per cada entrenament i el que el meu cos està acostumat, era fer la més curta.

Mapa del recorregut de la curta. | Font: Wikiloc.

Mapa del recorregut de la curta. | Font: Wikiloc.

Perfil de la curta. | Font: Trail del Bisaura.

Perfil de la curta. | Font: Trail del Bisaura.

Els 11.5km del Trail del Bisaura surten de St Quirze de Besora, recorren uns 4Km per camí de carro molt planer fins a travessar Montesquiu i arribar al primer avituallament. A mi em va molt bé que comenci així, perquè sempre necessito uns 10min de rodatge si no em vull trobar amb sorpreses (potser si fes escalfaments més seriosos, no em passaria).

Foto: Isaac Díaz.

Aquí es comença a enfilar pel mig del bosc fins el punt on els organitzadors han instal·lat un teló vermell amb l’inscripció “La Porta de l’Infern”, bon indicador del que ens trobem tot seguit: una forta pujada d’uns 250m de desnivell en ziga-zaga sota l’amenaça de dimonis armats amb forques, fins arribar al Pla del Revell, on hi ha el segon i últim avituallament.
El tram entre els dos avituallaments el faig a la cua d’un grup d’unes 7 persones que porten un ritme molt bo.

Foto: JM Montaner.

Un cop passat el Pla del Revell, seguim tots junts per una baixada molt ràpida. A mi em sorprèn molt que ja siguem just a sobre de St Quirze. En aquesta baixada s’escapen dos del grup amb qui anavem i la resta seguim tots en paquet. Jo em trobo baixant ràpid amb la sensació de jugar-me-la i preguntant-me en quin moment tornaran a sortir les punxades de l’última cursa.
Finalment hi ha sort i arribo a la meta d’una sola peça i corrent sense molèsties. La cursa s’ha fet tan curta que tinc la sensació que falten km.
Cal dir que l’organització mereix un 10 per les ganes i desplegament realitzat, els dos membres de CND que vam participar-hi estem impacients per una nova edició.

Resultats:
Jo: 31 de 76 (1h 18′ 23″)
Ella: 71 de 76 (1h 44′ 51″)

El Carlit (28/09/13)

El passat 28/08, acompanyat amb una colla d’amics i familiars, ens dirigíem al les Bulloses per ascendir al pic del Carlit (2.921). Es va sortir a les 8:45 del pàrquing de les Bulloses (ja que a partir de setembre s’hi pot arribar amb cotxe), després d’esmorzar.

El temps no va acompanyar gaire ja que va està tapat tot el dia. Tot vorejant els diferents llacs ( el Blau, el Blau Petit, el de la Llosa, el Negre entre altres ) que hi han, es va començar a caminar mentre es podia gaudir de les vistes de les diferents muntanyes. Pel què fa les indicacions, el camí no és especialment difícil al principi ja que és una via bastant popular i el camí està bastant fresat, a mesura que s’avança el camí es va fent més dret i les extensions d’arbres deixen pas a les grans extensions de terreny i a les pedres.

Vorejant un dels llacs.

Vorejant un dels llacs.

Seguint el camí .

Seguint el camí .

Encarem el cim.

Encarem el cim.

A mida que el camí es va complicar ens vam separar sense adonar-nos-en mentre xerràvem amb els companys, abans de començar el que seria el tram més dur, ens vam trobar amb un llac petit amb gel on hi vam guardar una ampolla amb beguda per la baixada. Un cop passat aquet punt de mica en mica les roques es tornen més escarpades i s’ha de grimpar intentant no perdre el camí fins arribar pràcticament al cim.

Vistes dels llacs.

Vistes dels llacs.

La nevera.

La nevera.

La última neu de l'estiu.

La última neu de l’estiu.

Les últimes roques.

Les últimes roques.

Un cop a dalt el primer que van fer els meus companys va ser fer un “cigarro” i tot seguit menjar, eren més o menys les 12 un cop van arribar la resta de companys vam tornar.

 A dalt al cim, es pot veure tots els llacs i els diferents cims que envolten el Carlit, a l’hora de baixar vam canviar la ruta per veure el diferents llacs que hi han, si és època vigileu amb els pescadors de truites que no els hi espanteu els peixos.

Vistes des del cim.

Vistes des del cim.

Un moment per la reivindicació.

 

La última foto abans de baixar.

La última foto abans de baixar.

 Polansky.

X Marxa Terra de l’Aigua (29/09/2013)

La Marxa Terra de l’Aigua arriba a la seva desena edició havent-se de celebrar al setembre en comptes d’a principis d’estiu com es feia fins ara, per no coincidir amb altres proves ciclistes a la zona.
Aquesta és la primera marxa ciclista on es participa representant CND.

De les dues rutes que hi havia per escollir, vaig triar la curta. Els dos anys anteriors havia fet la llarga i, tot i ser rutes molt maques en tots dos casos, els últims Km eren de patiment i àcid làctic. Aquest any, sabent que aquesta era l’única marxa on participaria, prefereixo fer la ruta curta ja que s’assembla més a les distàncies de duatló.

El mapa de la ruta curta (www.terradelaigua.cat)

El mapa de la ruta curta (www.terradelaigua.cat)

El perfil de la ruta (www.terradelaigua.cat)

El perfil de la ruta (www.terradelaigua.cat)

Sortim de davant del Poliesportiu de Riells i Viabrea els 390 ciclistes i rodem uns 15Km per plans fins Hostalric. Cadascú s’agafa a la roda que li escau. Intento no animar-me massa empaitant rodes llunyanes fent apretades, encara queda molta ruta per davant.

Passant pels arcs a la sortida. Foto: Laia Rosales.

Inici del primer port fins a St. Feliu de Buixalleu. Un port curt de 2a però amb alguna rampa considerable (14%) que em desperta i em fa suar el cafè amb llet.

Després d’una curta baixada ens comencem a enfilar cap Arbúcies, on després de passar per l’avituallament comença el port de 1a cap al Coll de Revell, on ens separem dels que fan la ruta llarga. Nosaltres seguim cap a l’Alt dels Cortals.
Un cop superat el punt més alt de la ruta, trobem un avituallament on endrapo ametlles mentre miro la pintada que hi ha darrere un cartell de la carretera: “LLIBERTAT NÚRIA PÒRTULAS”.
Segueix una baixada amb l’asfalt força deteriorat. Els més experimentats i amb més confiança pels seus pneumàtics m’aniran passant en els diversos revolts. Estic especialment pendent de les regates obertes al terra, cal que no s’hi fiqui la roda. Hi ha algun tram amb arbres al costat que fan ombres irregulars sobre l’asfalt de manera que costa veure-hi els forats.
Un cop passat St. Hilari la carretera s’eixampla i està en perfecte estat. Aquí ja no hi ha problema i baixo com una bala i amb confiança, m’ho passo pipa fins que passo per sobre l’Eix Transversal, a partir d’on també m’ho passo pipa però sense aquelles pendents i velocitats d’abans.
El terreny es va aplanant fins al trencant cap al Coll de n’Orri, que és de 3a i l’últim, i per tant és el típic pel que no calculo reservar forces; l’allargo més del compte.

Un altre cop a l’arc, poc després de l’arribada.

A l’arribada ens esperen dutxes, massatges i dinar. En aquesta edició però, no em quedaré a menjar: un avantatge de fer la ruta curta és poder dinar a casa.

La Terra de l’Aigua va ser la primera marxa on vaig participar, i des de llavors intento tornar-hi sempre per la magnífica organització. Una gent entusiasta, atenta i sempre de bon humor.

Temps total: 3h 43min

Petició a l’empresa OutCat i resposta

Fa poc vam redactar el següent text per adreçar-lo a l’empresa OutCat:

Apreciats membres de OUTCAT organitzadors de Campionat Maqui,

Els membres dels grups esportius Grup Atlètic Llibertari del Maresme (GALM), Atletes Vegetarians Sense Límits (AVSLCE) i Creu Negra Duatlètica (CND), Unió de Grups Excursionistes Llibertaris (UGEL) així com altres persones afins a l’ideal anarquista, hem visitat el blog de l’edició d’enguany del Campionat Maqui.

Ens ha estranyat no veure cap apartat informatiu sobre qui eren els Maquis. Recordem que a l’anterior edició del Campionat, sí que hi havia una pestanya on es feia un petit exercici de memòria històrica explicant l’obra d’aquests lluitadors antifranquistes i llibertaris que en gairebé tots els casos van perdre la seva vida a les muntanyes del prepirineu defensant la llibertat del poble.

Creiem que fóra bo que s’inclogués a la web del Campionat aquest apartat on s’explicava el motiu pel que s’utilitza el nom dels Maquis. De fet, era un tret que distingia aquestes curses de muntanya de tantes altres que es celebren al territori català cada setmana. Va ser també el motiu de la primera trobada dels tres grups esportius esmentats, fa aproximadament un any a la cursa “L’Últim Maqui” a Olvan.

Esperem que compartiu la nostra visió sobre aquest assumpte i esperem que torneu a incloure aquest apartat informatiu tal com s’havia fet fins ara.

Es van adherir a aquest comunicat els següents grups:

– Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat
– Atletes Vegetarians Sense Límits
– Centre d’Estudis Josep Ester Borràs
– Col·lectiu A Les Trinxeres
– Creu Negra Duatlètica
– Grup Atlètic Llibertari del Maresme
– Unió de Grups Excursionistes Llibertaris (Mussols de Terrassa, PM Sant Feliu, El Grillo Libertario, AE Serra Litoral, CND)

No ha sigut necessari fer arribar el text a OutCat ja que Bllibertari se’n va fer ressò, i un representant de OutCat va respondre així al text:

Bones companys, Primer: gràcies per venir l’any passat a una de les curses del Campionat. Segon ens disculpem per no tenir la informació encara apunt. En breu tindrem tota la web operativa i anem treballant quan podem trobar moments. Això no vol dir i no és excusa pk no hi hagi la informació que ens comenteu. Ens disculpem per haver-vos ofès. No era la intenció. Cal dir k la carta de moment no ens ha arribat, però hem trobat la vostra web per la xarxa. Salut i estem en contacte. no dubteu avisar-nos de qualsevol cosa. segurament si falta alguna cosa… es degut a que ens hem despistat, no hem tingut temps… Salut i molts km’s a les cames Marc Ribas

En aquests moments, ja es pot consultar la informació sobre la figura dels maquis a la web del “Campionat Maqui”, de manera que donem les gràcies a OutCat per fer-ho possible, i també a tots els grups que es van adherir al text per fer pressió.

A continuació, podeu veure un dels 7 episodis emesos per TVE i difosos a la xarxa per Portal OACA sobre el maquis. En aquest cas, es tracta sobre en Ramón Vila, fill de Peguera:

YouTube Preview Image