Aigüestortes i Punta Alta de Comalesbienes

Heus aquí una sortida de muntanya molt especial per la companyia, per ser una sortida de tres dies i per incloure l’ascensió a un cim de més de 3.000m.

El passat 12 d’octubre gran part dels treballadors vam fer vaga contra la commemoració de la infame invasió del continent americà per part de saquejadors espanyols.Un  grup de gent, majoritàriament sindicalistes de CNT de Cornellà i també d’Olot, vam decidir passar aquest cap de setmana de tres dies al Refugi Ventosa i Calvell. Ens hauria agradat poder fer nit en un lloc que no portés el nom d’un botifler franquista, però com que és l’única edificació d’aquestes característiques en varis Km de radi, la majoria vam decidir dormir-hi igualment. No obstant, un parell de companys no es van rendir a les comoditats del sostre i van passar les dues nits acampats en tenda.

El dia 12 al migdia ens trobàvem tots a l’aparcament de la presa de Cavallers, des d’on sortiríem cap al refugi. El temps ens feia patir perquè hi havia previsió de pluja, però ens en vam salvar.

La muntanya que volem coronar, una mica ennuvolada.

El dia 13 al matí, cinc de nosaltres vam sortir cap a la Punta Alta de Comalesbienes. La boira havia marxat amb els primers rajos de sol però així i tot ens acolloníem una mica cada cop que veiem sortir més núvols darrere les muntanyes. No per la pluja sinó per la visibilitat. No n’hi havia per perdre’s perquè vas per corredors tota l’estona i a la part de baix està molt ben indicat, però igualment no fa gràcia i menys si t’has de perdre les vistes des del cim.

De moment, fa bon temps.

Els cinc valents, al cim (3014m)

Resumint, que primer travesses uns plans i voreges estanys fins que comences a pujar per tarteres i més tarteres. L’últim Km és el de més mal pujar, perquè a part de fer una pendent bastant forta, les pedres es desprenen i també hi ha trams de sorra.
Si ens haguéssim trobat pluja o neu ja s’hauria complicat més, perquè a l’hora de pujar, per la cara nord encara érem sota zero i tota aquesta tartera hauria relliscat bastant.

Dinant una mica dalt del cim, en un moment de clariana.

Tornant al refugi ens vam adonar que havíem sigut una mica massa optimistes calculant l’hora de sortida, ja que vam arribar que ja es feia fosc i qualsevol contratemps ens hauria pogut portar problemes. S’ha de tenir en compte que els dies ja s’han escurçat i nosaltres no dúiem frontals.

És veritat que tanta tartera es pot fer pesada, però a mi, personalment, aquests monstres rocosos tembé m’impressionen i m’agraden molt.

La rebuda al refugi va ser molt càlida, em penso que els companys ja es pensaven que ens havia passat alguna cosa.

L’endemà, baixada del refugi fins a la presa i (aquesta part m’agrada especialment) dinar al Pont de Suert. Un menú que es va posar molt bé després de dos dies d’entrepans i sopes de sobre. Llàstima que no quedava ternasco ni crema catalana per tots.

I això és tot. Esperem poder fer més sortides amb tota aquesta gent aviat perquè la bona companyia s’agraeix molt.



La CND a Ràdio Bronka

Pels que encara no la coneixeu, Ràdio Bronka és una Ràdio Lliure barcelonina que porta 25 anys en actiu. Actualment, emet al 104.5 de la FM.

Ràdio Bronka: 25 anys resistint a les ones!

La vida d’aquesta i altres ràdios lliures ha estat marcada pels constants intents d’impedir la seva emissió per part d’emissores institucionals i comercials, així com per estaments polítics.

Probablement, en el cas de Ràdio Bronka això sigui degut en part a l’enorme difusió que ha fet de les lluites socials en aquests 25 anys. És per això que a la CND estem molt contents d’haver tingut la sort de ser entrevistats en aquesta emissora.
En F. és el locutor i qui porta els comandaments del programa quinzenal Tratamiento de Shock, a més de coautor de l’Antipatía Zine. Fa cosa d’un mes ens va proposar de participar al programa nº59, que podeu escoltar fent clic al botó de play que hi ha aquí.

Un flyer del programa.

Així doncs, des de la CND volem donar les gràcies a en F., en J.M., i a Ràdio Bronka en general per interessar-se pel nostre grup i acollir-nos al seu programa.

Salut i bronka!