Ruta ciclista Ripoll-Borredà-St Jaume de Frontanyà-Gombrèn-Ripoll (26/12/13)

Els que treballem hem d’aprofitar els pocs dies de festa per fer alguna sortida, i en aquest cas un dels dies més curts de l’any es presentava com una bona ocasió per una sortida amb bici de carretera.

Segons el Meteocat i el Meteofrance, hi haurien nevades a la vessant Nord del Pirineu, de manera que va quedar descartada una primera idea de pujar al Coll de Pimorent des de Puigcerdà. A la vessant sud però, no s’esperaven precipitacions.
Així doncs, planifico una ruta a prop de casa per no haver-me de llevar gaire d’hora, no molt llarga ni tampoc gaire dura, pensant en la baixa forma física en què em trobo.
La ruta elegida finalment no està gaire transitada fora de temporada de bolets, i no l’havia trepitjat des de la marxa Terra de Comtes de fa 2 anys.

Font: Wikiloc.

Font: Wikiloc.

No sé de quan és aquesta pintada, però va bé saber que no estem sols.

Les portes del Berguedà.

Ens desviem a Borredà.

Pas per St Jaume de Frontanyà. Fins aquí el dia ha aguantat.

El tram de Ripoll a Borredà es fa sense problemes, amb sol i sense vent, per una carretera poc concorreguda però en bon estat.
A Borredà em desvio per la BV-4656 en direcció de Sant Jaume de Frontanyà i aquí comença l’aventura. Se’ns avisa de la probable presència de glaç, però no diu res d’alguns forats al ferm. De totes maneres a la velocitat globera que vaig no costa gaire esquivar-los.
Em sorpren l’aspecte d’abandonament d’aquesta carretera i el trànsit pràcticament nul. L’arribada de núvols i dels primers flocs de neu fa que sigui un alleujament veure signes de civilització de tant en tant. Hi ha un parell de pujades molt fortes, una de les quals és la que acaba coronant el Coll de Batallola, que en comptes de tenir un cartell amb aquest nom, té el que indica que som als Rasos de Tubau.

El perfil del Coll de Batallola. Font: cicloturismecatala.mforos.com

Corono i a partir d’aquí ja no faig més fotos.

Ara ens trobem a la cara nord amb una baixada forta i això complica les coses: els dits agarrotats de tant frenar, els peus glaçats de no moure les cames, la carretera glaçada, cada cop més neu i ni un raig de sol.

Uns 5km més amunt, finalment anem a espetegar a la GI-402, la carretera que va de la Pobla de Lillet cap a Gombrèn. Impressiona veure una senyal que indica que el tram per on hem estat pedalant els últims 9km està “tallada excepte veïns sota la seva responsabilitat”; aquesta senyal no era a l’altre extrem de la carretera (o no l’he sabut veure).
Això explica la soledat que m’ha envoltat tota aquesta estona, i s’entén que les conseqüències de quedar-se tirat en algun punt d’aquest racó de món podien ser desastroses.
Són prop de les 15h i només penso en arribar el Refugi del Coll de Merolla on m’esperen amb algo per dinar. Ni parlar-ne de fer la gràcia d’anar a treure el cap a la Pobla de Lillet (que queda a només 2km en sentit oposat).

“CARRETERA TALLADA DEL 1/11 AL 30/4 EXCEPTE VEINS SOTA LA SEVA RESPONSABILITAT”.

Parada i fonda crucial.

Dit i fet. Un cop allà, em recupero del fred amb una sopa torrada i una truita mentre parlem amb en Roger i en Jordi, escoltem grindcore i veiem com a fora cada cop neva més.

Ja són les 16:30h i queda poc més d’una hora de llum per poder baixar fins a Campdevànol i d’allà agafar el tren fins a Ripoll on tinc el cotxe. No m’ho penso més i aprofito que ha minvat la neu per llençar-me avall. A partir de Gombrèn l’asfalt és sec i la baixada es fa molt més ràpida i divertida.
A l’estació de Campdevànol em trobo el “bar heavy” tancat i cap tren fins les 18h, però amb les últimes clarors encara puc arribar bé a Ripoll, on faig una visita a una companya de CND i arribo finalment al cotxe quan ja és fosc.

Cal fer un pensament ara que neva menys, o se’m farà fosc.

Finalment, deixo enrere aquest núvol de neu.

Concloent, una bona aventura que va bé per adonar-se que la sortida més “bàsica” es pot complicar. També una bona mostra del que és l’hivern al prepirineu quan les coses no rutllen: fred, soledat i desemparament.

Per la meva part, això és tot fins l’any vinent. Bon “novy god” a qui se’l mereixi!

El Quillo



Cursa ‘Córrer per Córrer’ de Manlleu (10/11/13)

Abans d’acabar l’any rescato de la memòria, per deixar constància d’una cursa que vaig fer amb uns companys de la comarca del Maresme. En laquesta ocasió ens va acompanyar de manera solidària i fent mostra de la seva companyonia, un company de Creu Negra Duatlètica que no va còrrer la cursa per molèsties vàries però que, tot i així, va venir a veure’ns i fer fotografies. El fet que aquest company, tot i no còrrer, vingués a la cursa a donar suport i, perquè no dir-ho, deixar-me els pantalons de l’equipació del nostre grup esportiu, crec que explica un mica el tarannà i els valors de l’esport que desde CND volem promoure.

Al gra. A Manlleu vaig anar a còrrer un fred matí de novembre. Una vegada allà, lo típic: retirem dorsals, fem un té (a algunes ens va bé) i fem alguns exercicis d’escalfament. En uns minuts apareix ‘El Quillo’ i em porta els pantalons de l’equipació de CND que em posaré sobre unes malles tèrmiques degut al fred que per mi feia. No estic acostumat a les baixes temperatures. La samarreta també és prestada d’un altre membre de CND.

Sortim amb bastanta lentitut pel tap que es crea amb el tret de sortida i de seguida m’adono que estic en baixa forma. És el que passa si no entrenes.
Fem una volta al recinte esportiu d’on surt la cursa i després de vorejar el pavelló i el camp annex, sortim del recinte esportiu anant a buscar el riu. Aquest ens acompanyarà en bona part del recorregut. Un recorregut bastant pla amb només alguna pujadeta que es farà més evident i que notarem en sortir del nucli de Manlleu per passar per sobre de l’autopista.

En tornar a retrobar-nos amb el Ter ja no l’abandonem i queda a la nostra dreta quasi tota l’estona. El ‘Córer per Córrer’ és una cursa bastant popular i es respira un ambient poc professionalitzat, cosa que m’agrada i em fa sentir a gust.

Quan m’adono, ja estic arribant als darrers quilòmetres. M’he pres la cursa com un entreno més ja que feia temps que no sortia amb freqüència i era evident que si feia el ximple em lesionaria. No era el dia per superar-se sino per rodar i passar un diumenge amb companys i companyes.

Mentres faig el darrer quilòmetre recordo el que em va comentar el membre fundador de Creu Negra Duatlètica. Aquesta cursa, la de Manlleu, va ser on va començar a nèixer la idea de CND o on es va còrrer una de les primeres curses (ara no n’estic segur). I just uns dies abans de la cursa que estic narrant, CND feia 3 anys. Així doncs, quan em trobo un càmera que feia fotos per a la organització, alço els tres dits d’una mà visibilitzant el tercer aniversari del nostre grup esportiu, que esperem compleixi molts més i del qual estic content de formar-ne part, per la seva intenció i valors.

En endinsar-me a la zona d’arribada, quan només queda una volta al camp annex al pavelló esportiu de Manlleu, em trobo al company de CND que ha vingut a donar-nos suport i a un altre company que fa estona que ha entrat a meta (entrena molt i va com una fletxa). Em donen la banderola de “Llibertat Anarquistes Presos” i amb ella entro a la línia d’arribada.
Arribo i recullo l’esmorzar, que per les persones veganes és pa amb tomàquet i per les omnívores pa amb tomàquet i butifarra. Una bona organització a un preu popular, no ens enganyem, gràcies a la subvenció de l’Ajuntament de Manlleu, cosa que no treu l’entrega i bon ambient creat per les persones que han muntat aquesta cita esportiva i que ens han fet possible un bon matí d’esport i nosaltres l’hem aprofitat per fer també, difussió llibertària i anticarcerària.

L’any vinent, més cròniques amb més esport i més difussió anarquista contra el sistema carcerari.

Fins que totes les presons siguin buides…
Preses al carrer, amunt les que lluiten!

Pere Adrover Font.

Alfredo, Grup Atlètic Llbertari del Maresme.
41′ 21” | posició  71 de 419.
Pere Adrover, Creu Negra Duatlètica.
45′ 19” | posició 153 de 419.
Loida, Grup Atlètic Llbertari del Maresme.
57′ 12” | posició 394 de 419.