Feminitat, Esport, Cultura. Pioneres de l’atletisme català (1921-1938)

IMG_20160107_140228629

Quedo amb en Daniel Justribó, l’autor del llibre que ens ocupa, al barri del Guinardó de Barcelona. En Daniel és un atleta de tota la vida, coneix molt bé l’esport, que comparteix amb la seva segona gran afició: els llibres. “En tinc molts. Però molts, eh! No s’hi cap, a casa. Per això hauria d’acabar de vendre els exemplars que em queden del llibre”.

De “Feminitat, Esport, Cultura” n’ha venut uns 270 exemplars, i em sembla recordar que la tirada era de 300, o sigui que he fet bé en no encantar-me a l’hora de fer-li comanda.
Tal com indica el títol, aquest llibre recull la història dels inicis de l’atletisme femení català. Per fer-ho, en Daniel va realitzar una vastíssima tasca de recerca; recorrent clubs, arxius, entrevistant les protagonistes, familiars i gent del seu entorn. A vegades, m’explica, aquestes dones vivien molt lluny, de manera que l’únic contacte possible era telefònic, i una persona de 90 anys costa molt d’entrevistar en aquestes condicions.

Aquest llibre autoeditat, de grans dimensions i tapa dura, consta d’unes 180 pàgines explicant el desenvolupament de l’esport femení als anys 20 i 30, així com la situació social, política i el seu efecte sobre el mateix. Hi trobarem també 180 pàgines més d’annexos on figuren els llistats de proves, rànquings, atletes, clubs, etc.

El llibre es divideix en els següents capítols:

  1. La dona moderna: societat i esport
  • La dona catalana a la dècada dels anys vint i trenta
  • L’esport femení català a la dècada dels anys vint i trenta
  • La dona atleta: elements socials
  1. Perfil social
  • Perspectiva mèdica
  • Tractament de la premsa
  • Paper de la societat i de les institucions
  • Anuncis, acudits i postals amb elements esportius
  • Entitats esportives amb presència femenina
  • Entrenaments i roba d’esport
  1. Pioneres
  • Els inicis atlètics i les curses mixtes per parelles (1921-1929)
  • Atletisme d’estadi i de revistes (1930-1932)
  • Crisi atlètica (1933-1935)
  • La Guerra Civil i el nou paper de la dona atleta (1936-1938)

Lluïsa Oliveras amb companys de l’Olímpic Bàsquet Club i el CD Júpiter. ca. 1934

En aquest desglòs tan complet, veurem esmentats els diferents camins que van dur les dones a començar a prendre part en l’atletisme. Des de la presència de familiars esportistes, fins la conquesta de la vida pública per part de les dones treballadores, que fent el salt al món laboral havien guanyat una autonomia que les permetia formar-se culturalment i acadèmica, i també practicar activitats físiques.
Per altra banda, queda reduït a un fet anecdòtic les burgeses que es podien veure a principi de segle en clubs esportius i revistes però que s’acostaven a aquests entorns per moda, sense arribar a practicar esport i considerant-lo quelcom propi dels homes.

Pel que fa a la política, queda molt clar que el sentiment d’aquelles atletes era fortament progressista, fet que és d’esperar d’unes persones que havien transgredit els tabús prenent la legítima llibertat pel seu compte. Així, es podia trobar unes fortes tendències catalanistes i republicanes, però també nombroses atletes amb fortes vinculacions sindicals i anarquistes. Destaquen, en aquest últim cas, els noms de Lluïsa Oliveras (Futbol Club Badalona) i Maria Valero (Bloc Obrer Camperol). Inclou també Marina Ginestà (Biblioteca Cultural Esportiva Ponent): la periodista que va fer de traductora a Durruti per l’entrevista del diari rus Pravda, i famosa per la foto amb un fusell al terrat de l’Hotel Colón de la Plaça Catalunya durant la revolució del 36.

Lluïsa Oliveras. Data i lloc indeterminat.

Atletes del BOC. Al mig, Maria Valero. Autor: Segarra. Col·lecció particular de Daniel Justribó. Extreta del llibre.

Atletes del BOC. Al mig, Maria Valero. Autor: Sagarra. Col·lecció particular de Daniel Justribó. (extret del llibre).

Vull concloure aquesta petita ressenya d’un gran llibre amb unes paraules d’elogi al Bloc Obrer Camperol, extretes del mateix:

“Les imatges de falses esportistes, les actituds desenfadades, amb somriures a la càmera i activitats de lluïment a la platja, s’enfrontaven a la proposta genuïna del BOC, que rebutjava aquest patró i s’apropava al de la pura pràctica esportiva per millorar la salut i establir companyonia.”



Un comentari a “Feminitat, Esport, Cultura. Pioneres de l’atletisme català (1921-1938)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *