L’esport ens pertany. Article a Solidaridad Obrera

Estem molt contents de que el periòdic Solidaridad Obrera s’hagi interessat per la Unió de Grups Excursionistes Llibertaris i la Creu Negra Duatlètica.

soli

A l´últim número de la Soli, hi trobareu una entrevista a aquests dos grups. CND també hi ha col·laborat amb l’escrit que enganxem a continuació.

Contràriament a la imatge actual del món de l’esport que podria endur-se molta gent, el concepte d’esport del que del que parteixen grups com Creu Negra Duatlètica és el més bàsic, el dels seus orígens. Una activitat col·lectiva on cada individu exercita el seu cos en un entorn de companyonia i amb unes normes de mutu acord, sempre entre iguals, on no existeixen jerarquies.
 
En el passat, podem trobar diversos casos que unien la pràctica esportiva amb l’ideal
anarquista. Alguns d’aquests precedents podrien ser el naturisme llibertari que des del
segle XIX va portar a molts obrers a endinsar-se a boscos i muntanyes. També l’esport
olímpic popular va ser un cas claríssim d’expansió de la pràctica esportiva sense límits
sexuals, racials o econòmics.
 
Actualment encara podem gaudir de l’essència heretada d’aquell esclat (per què no dir-
ho) revolucionari. Cada setmana es celebren curses atlètiques populars arreu, de
diverses distàncies, on cadascú fa el seu millor temps i tothom rep la mateixa
recompensa. Acostumen a estar organitzades pel club d’atletisme local i són ells qui
s’encarreguen d’habilitar el traçat, facilitar els avituallaments, cedir les dutxes i
vestidors més propers i fins i tot cuinar un àpat popular per tots els corredors.
 
Un cas semblant seria el del ciclisme, on gràcies a un invent tan antic i extremadament
eficient com és la bicicleta podem cobrir distàncies de centenars de quilòmetres amb
cap més ajuda que les nostres pròpies cames. Són nombroses les marxes cicloturistes
que passen per indrets de la nostra geografia que probablement mai hauríem descobert
sols i per on l’organitzador, bon coneixedor de la zona, ens guiarà. Només un ciclista
sap el gran exemple de suport mutu que suposa el fet de pedalar a rebuf d’un company i,
fent torns, aconseguir travessar llarguíssimes esplanades cansant-nos molt menys.
 
Pel que fa a l’excursionisme, malgrat la massificació, el vuitmilisme i la recent creació
de disciplines competitives com són les curses de muntanya, segueix present l’ideal de
respecte a la naturalesa. Un excursionista aprèn a percebre i no traspassar els límits que
ens imposa la muntanya, el bosc, la meteorologia i el nostre propi cos. Lluny de la civilització és molt important la comunicació entre nosaltres i el sentiment de grup.
Caldrà que cada membre s’impliqui en la bona marxa de l’empresa i per això mai es pot
deixar enrere un company.
 
És per tot això que ben entrats al segle XXI podem dir que, potser sense saber-ho, tenim
al nostre abast el fruit de la llavor que van plantar aquells qui segles enrere van decidir
que l’esport ens pertany a tots.

Podeu llegir el número sencer de la Soli clicant aquí.



XXXIV Cursa del Dimoni – Popular de Badalona (12/05/13)

Torno a la meva ciutat natal per participar a la Cursa del Dimoni, que son 10 km per a córrer i per què no, patir una mica. La cursa començava a les 09:30 amb molts i moltes participants, ja que és de les poques que és completament gratuïta.

Amb el tret de sortida, els primers minuts el meu company i jo, gairebé els hem fet caminant. Molta gent i carrers estrets es sinònim de caure a terra. Quan el recorregut  es torna una mica més ample, ens hem separat. Passats 2 kilometres, es converteix  com es diria en termes ciclistes en un trencacames: pujades i baixades, i això afegeix dificultat.

El recorregut de la cursa passa per uns quants barris de la ciutat: Lloreda, La Salut, Progrés, menys el meu barri, Sant Roc, territori comanche…Tots amb tradició obrera i ara donant suport a l’alcalde feixista.
L’últim quilòmetre ha estat interminable, només he sentit que s’acabava quan entrava a la rambla de Badalona.

Respecte al temps fet, no estic massa content, pensava que baixaria més i només he fet  50 segons menys que l’anterior edició. Ja que els primers 5 minuts els vaig fer caminant per la quantitat de gent, mentre uns sortien per l’arc encara nosaltres restaven parats.

Temps: 49’01”.

Classificació: 538 de 1303 finishers.
creu negra duatletica
Només recordar una cosa, García-Albiol fill de puta.

Mario Kempes.



I Duatló de muntanya de Sant Celoni (14/04/13)

El passat 14 d’abril la CND va ser present a la primera Duatló de muntanya de Sant Celoni, la qual va ser un èxit total i esperem que se’n puguin fer moltes més edicions.

El recorregut constava de dues voltes a peu a un circuit de trail de 5km, una volta al circuit de btt de 19km i una última volta al circuit a peu.

Circuit a peu, extret de Wikiloc.

Circuit a peu, extret de Wikiloc.

Circuit de btt, extret de Wikiloc.

Circuit de btt, extret de Wikiloc.

Foto cortesia de l'organitzador.

Foto cortesia de l’organitzador.

Foto cortesia de l'organitzador.

Foto cortesia de l’organitzador.

El representant de CND va fer un temps total de 1h 38′ 25″.

Resultat: 25 de 147 finishers.



Convocatòria de manifestació en solidaritat amb els torturats a Quatre Camins

Aquest dissabte dia 4 de maig a les 17:30h, la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura convoca una manifestació a la Rambla del Raval de Barcelona, davant del local d’UGT-Presons per exigir justícia contra els funcionaris de presó imputats per tortura i per tortura sistemàtica a rel del motí de la presó de Quatre Camins.

Des de Creu Negra Duatlètica també demanem que hi vagi tothom qui pugui per denunciar públicament aquesta violació dels drets més fonamentals de les persones i per demanar la fi de la impunitat dels torturadors.

Tot seguit publiquem el cartell d’aquest i altres actes relacionats, així com un video explicatiu. Per més informació, cliqueu aquí.
Podeu escoltar el programa de Bandera Negra Radio dedicat a aquests fets clicant aquí.