II Duatló de Cerdanyola (24/03/13)

L’any passat no vaig ser a temps d’inscriure’m en aquesta duatló i, escarmentat, aquest any vaig estar pendent de l’obertura d’inscripcions per no tornar-me a quedar fora. Hi va haver un total de 551 inscrits, dels quals 479 vam prendre la sortida i 471 vam acabar la cursa. És una pena que 72 persones s’inscriguéssin però no es presentéssin a la prova mentre hi havia moltes persones que es van quedar sense plaça.
Es tracta d’una duatló sprint amb uns circuits a peu molt planers i dues voltes a un circuit de bici lleugerament ondulat i amb una única pujada forta però curta.

Al primer circuit a peu sortim apretadíssims i tardem una mica en posar-nos al nostre lloc degut a l’estretor del camí per on correm. Em trobo bé corrent, sense notar les lesions passades i intento ser menys conservador que altres vegades guardant energies pels dos segments restants.

Una lleugera pujada durant el primer segment. Foto: Javier Sánchez.

Sortint de la primera transició perdo uns segons abans de pujar a la bici degut a que tinc un atleta a cada costat amb problemes per muntar a la bici i no vull posar-me més endavant per no barrar-los el pas i xocar. Primera badada meva: menys mirar els altres, si arrenco per davant seu ja vigilaran els que vinguin per darrere.
Un altre punt que tinc per millorar són les rotondes, que també valen per pedalar a no ser que vagi molt, molt tombat.

Rotondes, assignatura pendent. Foto: CH Cerdanyola

L’ondulació del circuit i les nombroses rotondes dificulten el drafting. L’únic lloc on avanço algunes posicions sense dificultat és a la forta pujada a la UAB, però molt limitat a causa d’una calçada estreta on ens hem d’arrambar i posar-nos en fila índia per esquivar uns cavallons centrals. Un cop a dalt, ens espera una baixada també força curta i recta on només si es baixa sol o en fila es poden esquivar dos cavallons més, sent impossible evitar-los baixant en paral·lel.

Al tercer segment, un cop superats els primers 500m prudencials per fer “informe de danys”, em proposo allargar les passes aprofitant que no noto molèsties i que el circuit és planer. Així, aconsegueixo avançar les posicions que no he pogut guanyar sobre la bici o en el primer segment on tothom va a fons.

Sortint d’un gir a l’últim segment. Foto: Javier Sánchez.

La meva conclusió de la cursa és que realment l’esdeveniment val les presses per l’inscripció ja que l’atenció a l’atleta és constant. No hi ha “embussos” a les transicions, interferències amb el trànsit en carreteres obertes ni res semblant, a part que la mateixa organització s’ocupa de fer prou fotos als atletes de manera que el mateix dia tothom tingui un record gràfic de la seva participació. L’única nota negativa que puc posar és la ubicació de les dutxes respecte els boxes i zona de sortida. Tenir les dutxes i vestidors a la zona seria una gran millora pels que venim de lluny i sense acompanyants.

Resultat: 355 de 471 finishers.



XXIII Duatló de Banyoles (17/03/13)

Banyoles va celebrar el passat diumenge la 23ª edició de la seva duatló de carretera. Per mi era la primera vegada que la disputava, i només tenia informació de les rutes de cada segment fins que just abans de la sortida, l’Eric de FisioRutPujol em va avisar que a peu era tot pla però la bici era una mica ondulada.

Sabent això, vaig voler provar de fer la sortida des d’una mica més endavant en comptes de darrere de tot, a veure què passava, i el resultat va ser bo ja que vaig poder mantenir un bon ritme sense perdre ni guanyar gaires posicions.

Foto: Jes

Arribo a la primera transició pensant que hauria pogut apretar una mica més en aquest primer segment, total com diuen alguns “a la bici ja seuràs”, però millor així que passar-se d’optimista.

Sortint de la T1. Foto: Jes.

Començo la bici bastant sol i em fa por que em passi com a Castellfollit que em toca menjar-me tot el circuit en solitari, però després de la primera pujada una mica dura comencem a trobar-nos grupets, entre els quals un noi de Cerdanyola Triatló amb qui anirem coincidint durant tot el segment de bici.

És en aquesta primera baixada on se’m treu la cadena en pujar al plat gran. M’ho agafo amb cert humor i me n’alegro de relaxar i estirar les cames encara que siguin pocs segons. Torno a atrapar el grup on anem agafant el relleu segons les circumstàncies ja que cadascú fa el que pot: atrapar altres grups que tenim més endavant o despenjar-se.
En una baixada ens trobem una cua de cotxes d’aproximadament 0,5Km i ens la juguem una mica ja que el nostre espai de pas es redueix al corredor del voral, a vegades envait parcialment per algun cotxe. Només demano que ningú obri la porta! Arribant al principi de la cua, i encara amb una velocitat considerable, veiem que se’ns barra el pas però queda un espai entre dos cotxes. Passem pel mig d’una ziga-zaga amb la sort que al conductor no se li ha acudit avançar en aquest moment.

El següent moment delicat és en una baixada amb un revolt de dretes molt dolent i perillós (com tantes altres coses “de dretes”) amb l’asfalt boterut i on tinc la sensació que la bici em rellisca de darrere. Moments més tard torno a tenir la cadena treta per la part interior i em toca parar com puc ja que venen més corredors per darrere. Un cop solucionat això, cal atrapar el grup, cosa que em desgasta bastant.

Passem també per alguna recta en pla amb un vent de cara terrible. Un moment d’aquells que agraeixes de veritat rodar en grup.

Me n’adono que m’he acabat tot el líquid que duia i en aixecar-me del seient se m’enfila el bessó dret. Per sort el noi del Cerdanyola em diu que queden només 2Km fins a la segona transició. Em poso a cua del grup, que ha crescut considerablement, i aprofito alguns plans i baixades per estirar els bessons, que ja és l’únic que puc fer per intentar prevenir unes més que probables rampes al tercer segment.

Un cop a la cursa a peu, faig els primers 100m amb precaució i analitzant l’estat de les meves cames per saber el que els puc demanar i el que no. Arribo força bé a l’avituallament, on aconsegueixo fer un parell de glopades sense escanyussar-me ni agafar flat, i això em serveix també per agafar ànims i recordar temps passats on solia guanyar nombroses posicions en aquests últims Km. La cosa va bé però no és qüestió de relaxar-se ja que també m’han passat alguns corredors que es guardaven l’as a la màniga.

Intentant mantenir el ritme a les últimes rectes. Foto: Jes.

La meva impressió de la duatló de Banyoles és que és un bon circuit per prendre nota de l’estat d’un mateix tant pel que fa a la cursa a peu en un circuit totalment pla, com en la bici en un circuit ondulat però sense desnivells considerables.

Amb aquesta duatló, queden finalitzades les distàncies olímpiques d’aquesta temporada ja que Sant Joan de les Abadesses passa a ser sprint.

Passant sota l’arc de meta. Foto: Jes.

Resultat: 327 de 393 finishers.



Acte de difusió i suport als companys de CNA Bielorússia.

Aquest dissabte 16 de març a l’Ateneu Llibertari de Sants (Barcelona) a les 18h, un company de Bielorússia farà una xerrada sobre la situació repressiva al seu país.
Presentarà el treball de la Creu Negra Anarquista de Bielorússia en suport de 5 presos condemnats a passar entre 3 i 8 anys a la presó. Parlarà de les mesures de control de la població del govern d’Aleksander Lukashenko i de l’aïllament i la crisi econòmica que viu el país. També parlarà de la resistència davant d’aquestes condicions i hi haurà projecció de documentals sobre la repressió al moviment anarquista bielorús entre 2010 i 2011.

Aquesta xerrada està emmarcada dins una gira europea amb l’objectiu de difondre aquesta situació i recaptar fons pel suport als presos que realitza la Creu Negra Anarquista Bielorussa.



XVIII Duatló de Castellfollit de la Roca (03/03/13)

Repetim aquest any la Duatló de la Garrotxa, acompanyats igual que l’any passat.
Amb un circuit idèntic, sortint a peu per una pujada suau i posterior baixada fins a un polígon, per retornar després per on hem vingut. Una arrancada que un cop més lamento no haver-la fet més a fons. Ens separem només sortir amb el meu company i vaig avançant posicions sobretot a la tornada on hi ha una pujada raonable.

Últims metres del primer segment. Foto: Rut Pujol.

Un cop sobre la bici em trobo la baixada de la sortida del poble un pèl humida i no m’atreveixo a apurar gaire fins que ja som fora del poble i em trobo amb les llargues rectes ondulades resseguint la nacional. Rodant sempre sol guanyo alguna posició més i no és fins just abans de la pujada cap a Tortellà on em trobo un grup que m’atrapa des de darrere i que immediatament es dissol en afrontar la pujada, de manera que (també igual que l’any anterior) s’acaben les rectes sense poder fer un bon temps gràcies al drafting.
Un cop superada la pujada més forta, em trobo amb un i una atleta amb els quals no m’ajunto ja que la normativa no permet el drafting entre diferents sexes. Baixada un cop més fins al pont de Castellfollit i pujada al poble on avanço un parell de posicions més. Me n’alegro de que no hi haguéssin cotxes retinguts com l’any passat, que va ser un autèntic caos momentani.

Un cop passada la segona transició sortim en pujada com al primer segment i jo pateixo per les rampes als bessons després del que em va passar a la Dualtó de l’Ametlla, però aviat es posa tot a lloc i  agafo un ritme més bo, sobretot un cop superada la pujada. En els últims 50m abans de la meta, em trobo unes persones animant algú que duia darrere perquè m’avanci, de manera que, veient-me bé i en baixada, estiro les passes quan l’atleta en qüestió (del Club Natació Catalunya) m’atrapa. En aquell moment em preguntava per què no havia augmentat el ritme a l’inici de la baixada. Segurament  pel fet de no tenir cap corredor davant meu a la vista i per tant impossible escalar cap més posició. El fet és que la noia del CNC em proposa, a uns 30m d’entrar a meta de la mà i en aquell moment no acabo d’entendre-la ja que ella m’havia atrapat, jo havia accelerat el pas i ella diria que també, o sigui que amb l’embolic simplement vam entrar alhora. Entrar de la mà és quelcom molt bonic, sobretot si és en una cursa llarga i es porta una estona corrent plegats com fa uns mesos a la cursa de l’Últim Maqui. També trobo que va molt lligat a l’ideari de l’esport popular.

Uns 8 minuts després passa per meta el meu company acabant en posició 255 de 266 finishers, retallant gairebé 24min respecte l’any anterior i treient-se l’espina ja que també va arribar però en última posició.

En Toto entrant a meta frec a frec amb una atleta del Club Natació Granollers.

En Toto entrant a meta frec a frec amb una atleta del Club Triatló Granollers.

Comparant els temps totals i per segments entre la present edició i la del 2012 no puc dir que hagi fet una gran evolució, un total d’un minut retallant 20 segons a cada segment.

Resultat: 242 de 266 finishers.

“Fiol readmissió!”