XVIII Duatló de Castellfollit de la Roca (03/03/13)

Repetim aquest any la Duatló de la Garrotxa, acompanyats igual que l’any passat.
Amb un circuit idèntic, sortint a peu per una pujada suau i posterior baixada fins a un polígon, per retornar després per on hem vingut. Una arrancada que un cop més lamento no haver-la fet més a fons. Ens separem només sortir amb el meu company i vaig avançant posicions sobretot a la tornada on hi ha una pujada raonable.

Últims metres del primer segment. Foto: Rut Pujol.

Un cop sobre la bici em trobo la baixada de la sortida del poble un pèl humida i no m’atreveixo a apurar gaire fins que ja som fora del poble i em trobo amb les llargues rectes ondulades resseguint la nacional. Rodant sempre sol guanyo alguna posició més i no és fins just abans de la pujada cap a Tortellà on em trobo un grup que m’atrapa des de darrere i que immediatament es dissol en afrontar la pujada, de manera que (també igual que l’any anterior) s’acaben les rectes sense poder fer un bon temps gràcies al drafting.
Un cop superada la pujada més forta, em trobo amb un i una atleta amb els quals no m’ajunto ja que la normativa no permet el drafting entre diferents sexes. Baixada un cop més fins al pont de Castellfollit i pujada al poble on avanço un parell de posicions més. Me n’alegro de que no hi haguéssin cotxes retinguts com l’any passat, que va ser un autèntic caos momentani.

Un cop passada la segona transició sortim en pujada com al primer segment i jo pateixo per les rampes als bessons després del que em va passar a la Dualtó de l’Ametlla, però aviat es posa tot a lloc i  agafo un ritme més bo, sobretot un cop superada la pujada. En els últims 50m abans de la meta, em trobo unes persones animant algú que duia darrere perquè m’avanci, de manera que, veient-me bé i en baixada, estiro les passes quan l’atleta en qüestió (del Club Natació Catalunya) m’atrapa. En aquell moment em preguntava per què no havia augmentat el ritme a l’inici de la baixada. Segurament  pel fet de no tenir cap corredor davant meu a la vista i per tant impossible escalar cap més posició. El fet és que la noia del CNC em proposa, a uns 30m d’entrar a meta de la mà i en aquell moment no acabo d’entendre-la ja que ella m’havia atrapat, jo havia accelerat el pas i ella diria que també, o sigui que amb l’embolic simplement vam entrar alhora. Entrar de la mà és quelcom molt bonic, sobretot si és en una cursa llarga i es porta una estona corrent plegats com fa uns mesos a la cursa de l’Últim Maqui. També trobo que va molt lligat a l’ideari de l’esport popular.

Uns 8 minuts després passa per meta el meu company acabant en posició 255 de 266 finishers, retallant gairebé 24min respecte l’any anterior i treient-se l’espina ja que també va arribar però en última posició.

En Toto entrant a meta frec a frec amb una atleta del Club Natació Granollers.

En Toto entrant a meta frec a frec amb una atleta del Club Triatló Granollers.

Comparant els temps totals i per segments entre la present edició i la del 2012 no puc dir que hagi fet una gran evolució, un total d’un minut retallant 20 segons a cada segment.

Resultat: 242 de 266 finishers.

“Fiol readmissió!”



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *