X Marxa Terra de l’Aigua (29/09/2013)

La Marxa Terra de l’Aigua arriba a la seva desena edició havent-se de celebrar al setembre en comptes d’a principis d’estiu com es feia fins ara, per no coincidir amb altres proves ciclistes a la zona.
Aquesta és la primera marxa ciclista on es participa representant CND.

De les dues rutes que hi havia per escollir, vaig triar la curta. Els dos anys anteriors havia fet la llarga i, tot i ser rutes molt maques en tots dos casos, els últims Km eren de patiment i àcid làctic. Aquest any, sabent que aquesta era l’única marxa on participaria, prefereixo fer la ruta curta ja que s’assembla més a les distàncies de duatló.

El mapa de la ruta curta (www.terradelaigua.cat)

El mapa de la ruta curta (www.terradelaigua.cat)

El perfil de la ruta (www.terradelaigua.cat)

El perfil de la ruta (www.terradelaigua.cat)

Sortim de davant del Poliesportiu de Riells i Viabrea els 390 ciclistes i rodem uns 15Km per plans fins Hostalric. Cadascú s’agafa a la roda que li escau. Intento no animar-me massa empaitant rodes llunyanes fent apretades, encara queda molta ruta per davant.

Passant pels arcs a la sortida. Foto: Laia Rosales.

Inici del primer port fins a St. Feliu de Buixalleu. Un port curt de 2a però amb alguna rampa considerable (14%) que em desperta i em fa suar el cafè amb llet.

Després d’una curta baixada ens comencem a enfilar cap Arbúcies, on després de passar per l’avituallament comença el port de 1a cap al Coll de Revell, on ens separem dels que fan la ruta llarga. Nosaltres seguim cap a l’Alt dels Cortals.
Un cop superat el punt més alt de la ruta, trobem un avituallament on endrapo ametlles mentre miro la pintada que hi ha darrere un cartell de la carretera: “LLIBERTAT NÚRIA PÒRTULAS”.
Segueix una baixada amb l’asfalt força deteriorat. Els més experimentats i amb més confiança pels seus pneumàtics m’aniran passant en els diversos revolts. Estic especialment pendent de les regates obertes al terra, cal que no s’hi fiqui la roda. Hi ha algun tram amb arbres al costat que fan ombres irregulars sobre l’asfalt de manera que costa veure-hi els forats.
Un cop passat St. Hilari la carretera s’eixampla i està en perfecte estat. Aquí ja no hi ha problema i baixo com una bala i amb confiança, m’ho passo pipa fins que passo per sobre l’Eix Transversal, a partir d’on també m’ho passo pipa però sense aquelles pendents i velocitats d’abans.
El terreny es va aplanant fins al trencant cap al Coll de n’Orri, que és de 3a i l’últim, i per tant és el típic pel que no calculo reservar forces; l’allargo més del compte.

Un altre cop a l’arc, poc després de l’arribada.

A l’arribada ens esperen dutxes, massatges i dinar. En aquesta edició però, no em quedaré a menjar: un avantatge de fer la ruta curta és poder dinar a casa.

La Terra de l’Aigua va ser la primera marxa on vaig participar, i des de llavors intento tornar-hi sempre per la magnífica organització. Una gent entusiasta, atenta i sempre de bon humor.

Temps total: 3h 43min

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *