I Cursa de muntanya de Besalú (13/10/13)

El passat 13 d’octubre dos membres de CND vam participar a la primera edició de la cursa de muntanya de Besalú, organitzada per Besalú Cross. En aquesta ocasió vam tenir el gust de córrer amb un company del Grup Atlètic Llibertari del Maresme. La sortida de la prova atlètica, prevista d’un recorregut de 13km i amb un desnivell de 500 metres positius, estava programada per les 9h.

El Perfil de la cursa | Font: Besalú Cross

El Perfil de la cursa | Font: Besalú Cross

Prèviament, vam trobar-nos els tres companys anarquistes i després d’intercanviar salutacions i compartir la son que portàvem a sobre, vam dirigir-nos al pavelló municipal d’esport de Besalú per retirar els dorsals i trotar durant uns minuts abans de rebre les indicacions sobre el recorregut. Tot seguit vam prendre posicions a la rereguarda de la columna de 196 atletes inscrites.

Envoltats per un ambient acollidor i familiar (obviant les senyeres estelades que guarnien la zona de rebuda), vam sortir a un ritme conservador i comentant les sensacions i impressions amb les que afrontàvem el recorregut.

Cap de nosaltres assistia a la cursa amb pretensions de fer un gran esforç per aconseguir una millor marca personal i per això el primer quilòmetre, rodat sobre terreny pla i asfalt i discorregut per llocs emblemàtics com el Pont Romànic (S.XII), va transcórrer a un ritme còmode. A partir d’aquest moment vam pactar un silenci que duraria fins el final de la cursa i ens serviria per poder concentrar-nos en els 4,6km d’ascens que vindrien fins a arribar al punt més alt del traçat, l’ermita del Sagrat Cor, situada al capdamunt del Puig Cornador. Va ser en aquest tram, al voltant del tercer quilòmetre de cursa, quan ens vam separar i un dels companys va imprimir un ritme lleugerament superior que li passaria factura en arribar al darrer quilòmetre de pujada. Aquest fet l’impediria poder rodar a un ritme fort en terreny pla. Errors de càlcul, aquests, que serveixen com a aprenentatge de cara a altres ocasions i que si es prenen de forma positiva poden ajudar molt a aprofundir en el coneixement del propi cos. Cal saber escoltar-nos per poder aconseguir objectius, millores i prevenir lesions.

Al quilòmetre 5,6 del traçat, just al davant de l’ermita del Sagrat Cor, un grup de percussionistes proveïdes de tabals, ens van donar la benvinguda. Les percussions de la formació ressonant enmig del bosc i els rajos de llum que advertíem al final del frondós corriol amb, donaven un to emotiu als darrers metres d’ascens continuat i servien d’avantsala al primer i únic punt d’avituallament de la cursa on vam trobar tot el necessari per refer-nos. En aquell punt cada atleta decidiria parar o endur-se quelcom. L’avituallament, juntament amb la molt acurada senyalització del traçat i la constant presència de voluntàries als trencants més dubtosos, van ser el signes més inequívocs d’una organització entregada i detallista que ens va fer sentir molt ben acollits.

En endavant ens esperaria un descens de pista i corriols amb trams d’arrels de tamany considerable on vam poder recrear-nos al mateix temps que posàvem a prova les articulacions del tren inferior. Exposant els nostres turmells i genolls a continues rebrincades, vam entroncar el segon terç de cursa. Fou aquest un dels trams més fatigants ja que vam haver de superar baixades fortes amb algunes rampes considerables en les que havíem de caminar ràpid, i fins i tot, en algun cas, agafar-nos a alguna arrel per tal de poder avançar en el camí.

El tram final de cursa s’inicià a partir del novè quilòmetre amb un descens prou extrem que l’organització va senyalitzar molt encertadament amb símbols de precaució i situant algunes de les seves membres en punts claus per avisar del traçat que per endavant ens trobaríem. La sorpresa final seria el darrer descens abans de tornar a entrar al nucli de Besalú: una torrent que sota la línia d’unes torres elèctriques -que no van deixar de recordar-nos algun que altre Maqui- presentava una forta inclinació i ens faria entrar per abruptes reguerons on sovint hi passava només una cama. Un darrer darrer tram de descens divertit i perillós al mateix temps que ens va retornar a la pista del primer quilòmetre de cursa però en sentit contrari, per conduir-nos a un passant situat expressament per l’ocasió sobre el Fluvià.

Un company de CND a les escales que trobem a l’entrada del nucli urbà. | Foto: Besalú Cross

Un cop creuat el riu, només quedava el darrer quilòmetre. I allà, quan fatigades ens disposàvem a lliurar el nostre darrer alè per creuar l’arc d’arribada ens van sorprendre dues companyes llibertàries, que aprofitant la seva estada a la Garrotxa, van voler reviscolar els nostres ànims en el tram final d’aquesta bonica i dura cursa. Un gest de companyonia i suport mutu que vam agrair profundament i ens va abraçar empènyer fins la línia d’arribada.

Per últim, vam poder gaudir d’un bon esmorzar on l’atenció de l’organització va tornar a destacar. Només apuntar que vam trobar a faltar una mica més de varietat alimentària per les atletes veganes i vegetarianes, un aspecte que animem a millorar de cara a futures edicions de la cursa.
Després d’una sessió d’estiraments i de fer petar la xerrada durant una bona estona, vam acomiadar-nos amb la sensació que haver matinat un diumenge per fer esport divulgant les idees llibertàries, havia valgut la pena.

Pere Adrover Font.

Pere Adrover, Creu Negra Duatlètica.
1h 12′ 39” | posició 56 de 196.
Alfredo, Grup Atlètic Llibertari del Maresme.
1h 18′ 39” | posició 83 de 196.
Eloi Martinez, Creu Negra Duatlètica
1h 25′ 13” posició 107 de 196.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *