Última duatló de la temporada. Distància sprint amb la satisfacció de poder repetir la que va ser la meva primera duatló i a més, acompanyat d’un altre duatleta.
La primera impressió que t’emportes a St Guim de Freixenet és «a qui se li acudeix programar una cursa havent dinat?». No saps si dinar o no, què dinar, etc. Al final ens vam cardar un entrepà que al menys a mi se’m va portar bé un cop sacsejat a la panxa.
La segona impressió, només arribar, aquest any va ser «aguantarà el temps?». Feia un vent considerable i força fred, i s’acostàven uns núvols molt negres.
Bé doncs, al final el temps va aguantar molt bé, van arribar a caure quatre gotes durat el primer segment i ja està.
Primers 30m després de la sortida. Foto: P.C.Cervera
Entrant a boxes, sembla que vaig agafar el comissari per sorpresa. Foto: P.C.Cervera
Pel que fa el tram amb bici, primer tenim una baixada bastant llarga on l’únic que s’ha de vigilar és si vas agafat als acoples, estar molt atent a les irregularitats de l’asfalt, ja que és una carretera que ja deu tenir els seus anys i està força apedaçada.
Al final d’aquesta baixada vaig tenir un petit problema amb un grupet de dones. Per qui no ho sàpiga, en una duatló amb drafting pots anar a roda de qui vulguis mentre sigui del teu mateix sexe. La carretera estava ocupada de banda a banda o sigui que circulaves per on podies, i quan em vaig veure amb forces vaig apretar i vaig deixar el grup de noies i nois on estava. El que va passar al cap d’uns minuts va ser que la noia que anava al cap del grup de noies em va passar però va reduir la velocitat un cop va ser davant meu. «No t’ho deuria semblar, ja que t’havies quedat a roda involuntàriament?» alguns pensareu. No. estava molt atent al que passava i l’únic que volia era tornar-la a passar de seguida. Molt bé, doncs em vaig haver de fotre, perquè jo estava arran del voral dret de la carretera, aquesta noia se’m va ficar just al davant i al cap d’uns segons em comencen a arribar tot el grup de noies per l’esquerra que, clar, volien el seu lloc a roda de la noia que jo ara estava ocupant sense tenir-hi dret. Què vaig haver de fer? Frenar no només per quedar enrere i evitar seguir cometent una falta, sinó també per evitar que aquestes noies que anàven arribant per l’esquerra em tiréssin fora de la carretera tal com em va passar a Calafell aquest mateix any. En fi, els collons per corbata i molta ràbia a dins, perquè va anar d’un pèl que no acabo sancionat i/o amb algun os trencat.
Res més a destacar, a part de que entre pitos i flautes del segment de bici, gairebé no vaig beure líquid i què va passar? Rampes al bessó dret i tot l’últim segment amb peus de plom (mai millor dit).
Pitjor ho va passar el meu company, que va haver d’abandonar a mig segment de bici també per les rampes. Una molt mala manera d’acabar la temporada, esperem que l’any que ve es pugui treure l’espina amb la primera duatló.
Per cert, algú sap un truc per beure aigua d’un got mentre correm? Per fer que l’aigua vagi cap on ha d’anar i no pel nas, etc.
Resultat: 216 de 258 finishers.
