Aquesta duatló té unes distàncies entre sprint i olímpica: 7+34+3,5. Ja tenia ganes de fer-la perquè l’any passat se’m va escapar pels pèls.
Després del briefing on ens van informar que al segment de bici, hi havia un tram d’uns 10m per terra, es van sentir alguns murmuris que es van convertir en rialles quan qui feia l’explicació va comentar «a veure, ja tenim prou fama de pijos els triatletes… si al Giro fan varis Km per terra, voleu dir que no podem fer 10m?».
Foto: Adrià Costa
En fi, els triatletes pijos. Sort que a la CND som duatletes hehe.
Bé, bromes a part, al final d’aquests 10m vaig passar-ne un que havia punxat, ja és mala llet però dóna una idea de per què a la gent no li agrada, per molt que puguis punxar també sobre asfalt.
Una altra cosa que no va agradar: la sortida, a part de fer-nos caminar uns metres per davant per donar la sortida en un lloc més ample (cap problema), el descampat passava a ser un camí d’uns 2m d’ample, on familiars, amics, parelles i curiosos s’havien posat a banda i banda. Evidentment, nosaltres acabàvem de sortir, anavem amuntegats, ningú feia fila índia sinó que cadascú avançava pels laterals o feia el que podia. Només faltava haver d’anar esquivant gent (alguns amb gossos i tot).
La resta tot més que correcte. El temps va acompanyar, no vam trobar trànsit a la part «de muntanya» (estava tallat?) i vam poder fer relleus tornant per les rectes de Sta. Eugènia.
Resultat: 280 de 356 finishers.
