XII Pels Camins dels Matxos (21/04/13)

“Pels Camins dels Matxos” és una marxa de resistència per muntanya, organitzada pel Centre Excursionista de Torelló i el circuit més llarg dels quatre existents recorre 62.8Km amb 6150m de desnivell acumulat. És probablement l’esdeveniment esportiu més important de Torelló i tots els vilatans aficionats al trail running preparen aquesta prova des de mesos abans per poder fer el seu millor paper.

Perfil de la marxa (cliqueu-hi per ampliar-lo).
Clicant aquí podeu consultar el mapa.
Dades del CET.

Pel que fa a mi, la incompatibilitat amb les duatlons em va fer prendre la decisió de finalitzar-ne la temporada a Vic i confiar en que la forma física assolida amb la bici i les curses a peu “normals” serien suficients per poder acabar la ruta llarga dels Matxos. Així i tot, seria el primer cop que hi participava i també el primer cop que cobria una distància tan gran. Els meus pronòstics eren de molèsties a les articulacions a partir del Km 40 aprox. i segurament butllofes pel fregament i la humitat als peus.

Sortim de la Plaça de la Sardana a les 6:30h en un grup de quatre persones caminant i passant fred fins que comença a sortir el sol i arribem a plans i baixades on podem trotar. Guanyem alçada suaument fins a Bellmunt per un camí que sobretot a la segona meitat es fa (deixeu-m’ho dir) pesat i avorrit, per l’estretor i per la densitat de corredors/caminadors que ens fa anar tota l’estona pendents d’on trepitgem i en silenci sabent que ens queda moltíssim per davant.

L’avituallament que hi ha a Bellmunt serveix perquè la columna de gent es vagi estirant i així arribem fins a l’inici del bucle on escollirem si pugem al Puigsacalm o seguim directament cap al Coll de Bracons. Tot i que alguns membres del grup dubten uns instants per un petit mareig, acabem pujant al Puigsacalm sense problemes. Allà les begudes, el sucre i els ànims dels voluntaris ens tornen a pujar la moral per baixar a la carena i seguir-la fins al Puig Tosell des d’on descendirem al Coll de Bracons per una paret de pedra i pols desgrimpant i ajudant-nos d’unes cordes instal·lades per la ocasió.

L’arribada al Puigsacalm. Foto: CET.

Arribem al gran avituallament i control del Prat de la Vola i cadascú valora el seu estat. Em veig fresc i sense molèsties i decideixo separar-me del grup i fer el bucle de Cabrera .
Molta gent diu que aquest bucle és crític, que surts molt fresc però tornes destrossat  i encara queden 20km amb els seus desnivells. Va ser exactament això el que em va passar, vaig arribar amb molèsties a músculs que mai m’havien fet mal (normal si tenim en compte que no havia fet una preparació específica per aquesta prova). Més tard he sabut que es tractava de sobrecàrregues als poplitis i a la part inferior dels tibials.

Per qui es pregunti d'on ve el nom de la prova, això són es matxos que antigament s'utilitzaven pel transport a través de boscos i muntanyes. La foto és del dia de la cursa dalt de Cabrera, feta pel CET.

Per qui es pregunti d’on ve el nom de la prova, això són els matxos que antigament s’utilitzaven pel transport a través de boscos i muntanyes.
La foto és del dia de la cursa dalt de Cabrera, feta pel CET.

Arribats novament al Prat de la Vola i amb un temps una mica just, em plantejo per primer cop si caldria abandonar tenint en compte que queda molt per davant, ja no puc córrer més pel tema dels tibials i poplitis i a més no duc el llum frontal. Com que estem en una prova popular amb diferents punts de control, avituallaments i una persona tancant els trams, decideixo continuar endavant. És quelcom que no faria si estigués fent una sortida particular on perdre’s o quedar-se tirat i sense abric podria tenir conseqüències molt serioses.

Un servidor a l’esquerra de tot, al control del Prat de la Vola. Foto: CET.

A partir d’aquest punt caminarem junts i fins al final amb un corredor fins ara desconegut, amb qui compartirem ruta, conversa i renecs dirigits a les nostres respectives extremitats inferiors, on tenim unes molèsties que aniran augmentant.

És a partir de Collsaplana on em començo a notar fatigat, i durant la baixada fins a Rabassola les molèsties als músculs abans esmentats es converteixen en dolor.
Travessem un Ges amb mig pam d’aigua, i jo que estava sorprès de no tenir els peus encetats encara, pensava que aquesta remullada seria el que m’estovaria i destrossaria els peus (el que em faltava). No és el cas, i m’enduc l’agradable sorpresa de que en refrescar-se els turmells baixa la inflamació del tibial, o al menys tinc aquesta sensació.
Tot seguit a l’avituallament ens informen de que tenim el temps molt just per arribar a meta dins les 15 hores que dura la prova, i de fet mirant el mapa que tenen penjat la moral em cau a terra: falten encara 10km. Així i tot seguim endavant, ara ja amb un tercer company que no veia des de la pujada a Cabrera. Durant els primers minuts em plantejo seriosament quedar-me a l’avituallament fins que vinguin a buscar-nos amb cotxe, però finalment no giro cua.
A mitja pujada cap a la carretera de Bellmunt, en un torrent de terra molt erosionat pel pas de trialers, trobem una parella un dels quals té una pàjara tal que no ens veu però no ens pot ni saludar. Més endavant, per sort, hauran pogut arribar a la Redorta on l’atendran.
En aquest últim control ens diuen que tenim temps de sobra per arribar a la meta abans de les 21:30. Jo no ho tinc tant clar, sabent  que el ritme que portem ara és lentíssim sobretot en baixades per part meva.

Seguim directes cap a la carena que ens porta al Castell dels Moros (àlies Castell dels Torelló) sense arribar-hi del tot, i acabem de baixar fins l’entrada de torelló mentre es fa fosc.
Entrem a la plaça de la sardana passant sota l’arc de meta tots tres junts, amb un temps total de 14h30min.

El nostre grup dels últims 15km, sota l’arc de meta. Foto: CET.

Resultat: 280 de 282 finishers de la ruta llarga.

Un comentari a “XII Pels Camins dels Matxos (21/04/13)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *