L’edició de l’any passat de la cursa de festa major de Torelló em va semblar un infern per les altes temperatures. Em pensava que era pel ritme que havia dut, per haver esmorzat massa o massa tard, o per haver dormit poc.
Aquest any he pogut confirmar que és una cursa dura per si mateixa, encara que siguin «només» 5Km i molt plans. Segurament és perquè es fa a les 10 del matí a finals de juliol, i perquè hi corre gent força ràpida (que hi ha molta gent més ràpida que jo, vaja).

Pas per la Pl. Vella a la primera volta. Foto: Isabel

Sortim 130 corredors del carrer Sant Miquel després d’un minut de silenci per les víctimes de l’accident de tren de Santiago de Compostela. El primer Km passa per carrers estrets del nucli antic del poble, a l’ombra de les cases. Després, baixem a la pollancreda del costat del riu on correm per camí de terra. Tornem a passar per l’arc de sortida i els cadets es desvien cal a la Plaça Nova, ells fan només 2,5Km
El recorregut de la segona volta és idèntic a la primera però en arribar a la pollancreda se m’acaben les forces sobtadament, veig com el grup on anava se m’escapa i tinc uns moments de pensar «què estic fent aquí?». Aquest instant de calor, fatiga i desmotivació s’esvaeix en el moment de creuar-me amb corredors més endarrerits en un tram de doble sentit, i encara aconsegueixo millorar lleugerament el ritme als últims 400m.

A 300m de la meta. Foto: Isabel

Cal felicitar el Club Atlètic Torelló per l’organització d’aquest esdeveniment, que aquest any ha comptat amb un cronometratge sense incidents (l’any passat hi va haver problemes, pel que recordo) i amb fotògrafs que han publicat instantànies de tots els corredors.

Temps: 22min 49s
Posició: 69 de 117

Tweet

Aquesta cursa és de 5Km, amb sortida a les 21h arran de platja (és totalment plana) i solidària amb la Fundació Miquel Valls, contra l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA).

Recorregut de la cursa.
Font: organitzador.

En el meu cas, per motius logístics em retardo en el trajecte fins a Sta. Susanna.
Falten pocs minuts per la sortida i em trobo a Calella i sense aparcament. Per sort allà trobo en Miquel, un corredor que vam conèixer a la passada Cursa de Pallejà. És veí de Calella i va a peu fins a Sta. Susanna per córrer la mateixa cursa que jo. Gràcies a ell trobo aparcament ràpidament, agafo el DNI i sortim corrent cap al lloc de la cursa.
Aquesta distància a cobrir ja és de 5Km i hem d’anar ràpid, de manera que arribo xop de suor i cansat, però podem recollir el dorsal i fins i tot fer uns breus estiraments.

Tret de sortida i congestió de l’estret carril per on transcorre la cursa, mentre ens empassem molta pols aixecada del terra de sorra.
Són dues voltes d’anada i tornada per un tram del camí que transcorre entre la platja i la via del tren. El fet de dur ja acumulats els 5km des del cotxe té com a part positiva que no pateixo els primers minuts de cursa com em sol passar habitualment. La part negativa és que amb la xafogor de la platja, tot i no picar el sol, quan falta aprox. 1Km per arribar a meta em ve una espècie de pàjara. Així i tot, aconsegueixo controlar la situació i puc fer una última apretada fins a meta.

Afinant la vista es pot veure les conseqüències de deixar-se al cotxe l’esparadrap protector pels mugrons.

L’organització té preparades pels corredors que van arribant: aigües, begudes isotòniques i cervesa. La nota negativa se l’emporta l’absència de dutxes, que haurien convingut molt per treure tanta suor i pols. Tenim com a alternativa les dutxes de la platja, però en Miquel ofereix la dutxa de casa seva. Gràcies a aquesta generositat i hospitalitat que contrasta amb la de la seva empresa patrocinadora, quedo llest per la “post-cursa” que celebrarem tot seguit a Lloret amb un altre amic.

Des d’aquí vull donar les gràcies a en Miquel de Calella, així com donar l’enhorabona a l’organització d’aquesta cursa.

Temps: 22min 45s
Posició: 66 de 202

Tweet

El passat 7 de juliol, la CND es presentava a la localitat de Pallejà per tal de participar a XXXIV edició de la seva cursa. Vam tenir que matinar de debó, ja que a les vuit del matí era l’entrega dels dorsals i a les nou començava la cursa, que era de 10 km amb dues voltes a un circuit de 5.

“Este partido lo vamos a ganar”

Hi havia ganes de córrer i també d’estrenar les noves i flamants equipacions. Amb el tret de sortida la carrera ja es trenca per la seva duresa i sobretot per la calor. Els dos primers kilòmetres vaig patir de debò i em costava una mica, a partir del kilòmetre cinc em trobava millor, tot i que les cames començaven a fer-me mal,  ja pensava en baixar de 49 minuts, però sempre té que passar alguna cosa i aquesta vegada vaig tenir que parar per lligar-me les sabatilles i vaig perdre uns quants segons, altra vegada serà.

Respecte al meu company, després de una lesió, va fer una bona carrera, espero que no hi hagi cap tipus de contratemps més.
Volia destacar la bona organització de la cursa, sobretot a nivell d’atenció al corredor. Avituallaments, regals, fisioterapeutes i sobretot, el que més em va agradar, es com ens refrescaven amb una mànega.

Agustí Montal

Temps: 49min 10s.
Posició: 293 (de 525 finishers).

Foto: Manuel Sánchez.

——————————————————————————————————————–

Un dia de juliol amb un sol espaterrant i  moltíssima calor. Hauria pogut portar problemes d’hidratació si no fos per la impecable organització, que va instal·lar aspersors d’aigua fixes i va posar  voluntaris amb mànegues per refrescar els corredors, a més de diversos avituallaments líquids.

Els 10Km d’aquesta cursa tenen un perfil força pla, els desnivells no suposen canvis de ritme bruscos, de manera que un mateix pot apretar quan es trobi més còmode. Per altra banda, són dues voltes a un circuit de 5km i això permet tenir més perspectiva per repartir les forces.

Després d’una aturada de 3 mesos per lesió (curada amb estiraments!), i d’haver pogut entrenar en només 3 ocasions, estic més que content d’haver-me quedat a poc més d’un minut de la meva marca dels 10Km, i sense que hagi tornat a sortir cap molèstia.

Peter-Paul Pigmans.

Temps: 47min 31s.
Resultat: 249 (de 525 finishers)

Foto: Manuel Sánchez.

Tweet