Trail del Bisaura 11.5km (27/10/13)

Per superar l’amargor que em va deixar la Cursa de Muntanya de Besalú (on no vaig córrer gaire a gust, vaig patir fortes punxades en un peu a l’última baixada, i vaig tornar a odiar les curses de muntanya i els seus canvis de ritme), no hi havia més opció que entrenar, estirar bé i finalment córrer una nova cursa en millors condicions.
Dues setmanes no donaven per molt, i el pla va ser 4 dies de repòs total i molts estiraments, per després començar l’entrenament consistent en anar a la feina amb bici, i córrer per muntanya 3 dies alternats estirant bé posteriorment. Segurament està mal pensat, lo correcte hauria sigut visitar un fisio.
De les tres distàncies (marató, mitja i 11,5km) , l’únic raonable tenint en compte els temps disponibles per cada entrenament i el que el meu cos està acostumat, era fer la més curta.

Mapa del recorregut de la curta. | Font: Wikiloc.

Mapa del recorregut de la curta. | Font: Wikiloc.

Perfil de la curta. | Font: Trail del Bisaura.

Perfil de la curta. | Font: Trail del Bisaura.

Els 11.5km del Trail del Bisaura surten de St Quirze de Besora, recorren uns 4Km per camí de carro molt planer fins a travessar Montesquiu i arribar al primer avituallament. A mi em va molt bé que comenci així, perquè sempre necessito uns 10min de rodatge si no em vull trobar amb sorpreses (potser si fes escalfaments més seriosos, no em passaria).

Foto: Isaac Díaz.

Aquí es comença a enfilar pel mig del bosc fins el punt on els organitzadors han instal·lat un teló vermell amb l’inscripció “La Porta de l’Infern”, bon indicador del que ens trobem tot seguit: una forta pujada d’uns 250m de desnivell en ziga-zaga sota l’amenaça de dimonis armats amb forques, fins arribar al Pla del Revell, on hi ha el segon i últim avituallament.
El tram entre els dos avituallaments el faig a la cua d’un grup d’unes 7 persones que porten un ritme molt bo.

Foto: JM Montaner.

Un cop passat el Pla del Revell, seguim tots junts per una baixada molt ràpida. A mi em sorprèn molt que ja siguem just a sobre de St Quirze. En aquesta baixada s’escapen dos del grup amb qui anavem i la resta seguim tots en paquet. Jo em trobo baixant ràpid amb la sensació de jugar-me-la i preguntant-me en quin moment tornaran a sortir les punxades de l’última cursa.
Finalment hi ha sort i arribo a la meta d’una sola peça i corrent sense molèsties. La cursa s’ha fet tan curta que tinc la sensació que falten km.
Cal dir que l’organització mereix un 10 per les ganes i desplegament realitzat, els dos membres de CND que vam participar-hi estem impacients per una nova edició.

Resultats:
Jo: 31 de 76 (1h 18′ 23″)
Ella: 71 de 76 (1h 44′ 51″)



El Carlit (28/09/13)

El passat 28/08, acompanyat amb una colla d’amics i familiars, ens dirigíem al les Bulloses per ascendir al pic del Carlit (2.921). Es va sortir a les 8:45 del pàrquing de les Bulloses (ja que a partir de setembre s’hi pot arribar amb cotxe), després d’esmorzar.

El temps no va acompanyar gaire ja que va està tapat tot el dia. Tot vorejant els diferents llacs ( el Blau, el Blau Petit, el de la Llosa, el Negre entre altres ) que hi han, es va començar a caminar mentre es podia gaudir de les vistes de les diferents muntanyes. Pel què fa les indicacions, el camí no és especialment difícil al principi ja que és una via bastant popular i el camí està bastant fresat, a mesura que s’avança el camí es va fent més dret i les extensions d’arbres deixen pas a les grans extensions de terreny i a les pedres.

Vorejant un dels llacs.

Vorejant un dels llacs.

Seguint el camí .

Seguint el camí .

Encarem el cim.

Encarem el cim.

A mida que el camí es va complicar ens vam separar sense adonar-nos-en mentre xerràvem amb els companys, abans de començar el que seria el tram més dur, ens vam trobar amb un llac petit amb gel on hi vam guardar una ampolla amb beguda per la baixada. Un cop passat aquet punt de mica en mica les roques es tornen més escarpades i s’ha de grimpar intentant no perdre el camí fins arribar pràcticament al cim.

Vistes dels llacs.

Vistes dels llacs.

La nevera.

La nevera.

La última neu de l'estiu.

La última neu de l’estiu.

Les últimes roques.

Les últimes roques.

Un cop a dalt el primer que van fer els meus companys va ser fer un “cigarro” i tot seguit menjar, eren més o menys les 12 un cop van arribar la resta de companys vam tornar.

 A dalt al cim, es pot veure tots els llacs i els diferents cims que envolten el Carlit, a l’hora de baixar vam canviar la ruta per veure el diferents llacs que hi han, si és època vigileu amb els pescadors de truites que no els hi espanteu els peixos.

Vistes des del cim.

Vistes des del cim.

Un moment per la reivindicació.

 

La última foto abans de baixar.

La última foto abans de baixar.

 Polansky.



X Marxa Terra de l’Aigua (29/09/2013)

La Marxa Terra de l’Aigua arriba a la seva desena edició havent-se de celebrar al setembre en comptes d’a principis d’estiu com es feia fins ara, per no coincidir amb altres proves ciclistes a la zona.
Aquesta és la primera marxa ciclista on es participa representant CND.

De les dues rutes que hi havia per escollir, vaig triar la curta. Els dos anys anteriors havia fet la llarga i, tot i ser rutes molt maques en tots dos casos, els últims Km eren de patiment i àcid làctic. Aquest any, sabent que aquesta era l’única marxa on participaria, prefereixo fer la ruta curta ja que s’assembla més a les distàncies de duatló.

El mapa de la ruta curta (www.terradelaigua.cat)

El mapa de la ruta curta (www.terradelaigua.cat)

El perfil de la ruta (www.terradelaigua.cat)

El perfil de la ruta (www.terradelaigua.cat)

Sortim de davant del Poliesportiu de Riells i Viabrea els 390 ciclistes i rodem uns 15Km per plans fins Hostalric. Cadascú s’agafa a la roda que li escau. Intento no animar-me massa empaitant rodes llunyanes fent apretades, encara queda molta ruta per davant.

Passant pels arcs a la sortida. Foto: Laia Rosales.

Inici del primer port fins a St. Feliu de Buixalleu. Un port curt de 2a però amb alguna rampa considerable (14%) que em desperta i em fa suar el cafè amb llet.

Després d’una curta baixada ens comencem a enfilar cap Arbúcies, on després de passar per l’avituallament comença el port de 1a cap al Coll de Revell, on ens separem dels que fan la ruta llarga. Nosaltres seguim cap a l’Alt dels Cortals.
Un cop superat el punt més alt de la ruta, trobem un avituallament on endrapo ametlles mentre miro la pintada que hi ha darrere un cartell de la carretera: “LLIBERTAT NÚRIA PÒRTULAS”.
Segueix una baixada amb l’asfalt força deteriorat. Els més experimentats i amb més confiança pels seus pneumàtics m’aniran passant en els diversos revolts. Estic especialment pendent de les regates obertes al terra, cal que no s’hi fiqui la roda. Hi ha algun tram amb arbres al costat que fan ombres irregulars sobre l’asfalt de manera que costa veure-hi els forats.
Un cop passat St. Hilari la carretera s’eixampla i està en perfecte estat. Aquí ja no hi ha problema i baixo com una bala i amb confiança, m’ho passo pipa fins que passo per sobre l’Eix Transversal, a partir d’on també m’ho passo pipa però sense aquelles pendents i velocitats d’abans.
El terreny es va aplanant fins al trencant cap al Coll de n’Orri, que és de 3a i l’últim, i per tant és el típic pel que no calculo reservar forces; l’allargo més del compte.

Un altre cop a l’arc, poc després de l’arribada.

A l’arribada ens esperen dutxes, massatges i dinar. En aquesta edició però, no em quedaré a menjar: un avantatge de fer la ruta curta és poder dinar a casa.

La Terra de l’Aigua va ser la primera marxa on vaig participar, i des de llavors intento tornar-hi sempre per la magnífica organització. Una gent entusiasta, atenta i sempre de bon humor.

Temps total: 3h 43min



Petició a l’empresa OutCat i resposta

Fa poc vam redactar el següent text per adreçar-lo a l’empresa OutCat:

Apreciats membres de OUTCAT organitzadors de Campionat Maqui,

Els membres dels grups esportius Grup Atlètic Llibertari del Maresme (GALM), Atletes Vegetarians Sense Límits (AVSLCE) i Creu Negra Duatlètica (CND), Unió de Grups Excursionistes Llibertaris (UGEL) així com altres persones afins a l’ideal anarquista, hem visitat el blog de l’edició d’enguany del Campionat Maqui.

Ens ha estranyat no veure cap apartat informatiu sobre qui eren els Maquis. Recordem que a l’anterior edició del Campionat, sí que hi havia una pestanya on es feia un petit exercici de memòria històrica explicant l’obra d’aquests lluitadors antifranquistes i llibertaris que en gairebé tots els casos van perdre la seva vida a les muntanyes del prepirineu defensant la llibertat del poble.

Creiem que fóra bo que s’inclogués a la web del Campionat aquest apartat on s’explicava el motiu pel que s’utilitza el nom dels Maquis. De fet, era un tret que distingia aquestes curses de muntanya de tantes altres que es celebren al territori català cada setmana. Va ser també el motiu de la primera trobada dels tres grups esportius esmentats, fa aproximadament un any a la cursa “L’Últim Maqui” a Olvan.

Esperem que compartiu la nostra visió sobre aquest assumpte i esperem que torneu a incloure aquest apartat informatiu tal com s’havia fet fins ara.

Es van adherir a aquest comunicat els següents grups:

– Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat
– Atletes Vegetarians Sense Límits
– Centre d’Estudis Josep Ester Borràs
– Col·lectiu A Les Trinxeres
– Creu Negra Duatlètica
– Grup Atlètic Llibertari del Maresme
– Unió de Grups Excursionistes Llibertaris (Mussols de Terrassa, PM Sant Feliu, El Grillo Libertario, AE Serra Litoral, CND)

No ha sigut necessari fer arribar el text a OutCat ja que Bllibertari se’n va fer ressò, i un representant de OutCat va respondre així al text:

Bones companys, Primer: gràcies per venir l’any passat a una de les curses del Campionat. Segon ens disculpem per no tenir la informació encara apunt. En breu tindrem tota la web operativa i anem treballant quan podem trobar moments. Això no vol dir i no és excusa pk no hi hagi la informació que ens comenteu. Ens disculpem per haver-vos ofès. No era la intenció. Cal dir k la carta de moment no ens ha arribat, però hem trobat la vostra web per la xarxa. Salut i estem en contacte. no dubteu avisar-nos de qualsevol cosa. segurament si falta alguna cosa… es degut a que ens hem despistat, no hem tingut temps… Salut i molts km’s a les cames Marc Ribas

En aquests moments, ja es pot consultar la informació sobre la figura dels maquis a la web del “Campionat Maqui”, de manera que donem les gràcies a OutCat per fer-ho possible, i també a tots els grups que es van adherir al text per fer pressió.

A continuació, podeu veure un dels 7 episodis emesos per TVE i difosos a la xarxa per Portal OACA sobre el maquis. En aquest cas, es tracta sobre en Ramón Vila, fill de Peguera:

YouTube Preview Image

L’obra dels companys d’Éditions Libertaires

Aquesta setmana hem rebut aquest lot de llibres cortesia dels seus autors Ramón Pino i Wally Rosell d’Éditions Libertaires.
eloge

Es tracta del llibre “Éloge de la Passe: Changer le sport pour changer le monde”, que fa un recorregut pels diferents personatges, clubs, penyes, etc que uneixen o han unit esport i anarquisme al llarg del temps. Qualsevol persona que s’hagi interessat per aquests temes sabrà que l’exercici de recerca necessari per escriure’n un llibre és molt gran degut a la poca informació existent.

Per altra banda, ens envien també els dos volums d’“Espagne 1936-1975: Les affiches des combattant(e)s de la liberté. Una recopilació dels cartells i dissenys dels sectors anarquistes des de la revolució del 36 fins als últims anys del franquisme oficial. Reproduccions molt cuidades visualment, on podem veure com es reflexaven els nostres valors en un simple full de paper.

Són dos magnífics llibres que ens mostren la gran feina que fan els nostres companys de París. Des d’aquí els donem les gràcies per aquesta aportació, que des d’aquest moment ja està disponible per tots els membres de Creu Negra Duatlètica.

Els “5 de Barcelona”, en llibertat provisional.

Informa el grup de suport que el seu advocat els ha comunicat que aquesta mateixa tarda seran posats en llibertat.
Adjuntem l’auto de llibertat provisional pels 5 anarquistes de Barcelona (via El Lokal):

“Audencia Nacional
Juzgado central de de Instrucción Uno
D. Previas 115/2012

Auto
En Madrid a 16 de setiembre de 2013
Dada cuenta y

HECHOS
ÚNICO.- En las presentes diligencias se decretó la prisión provisional de…….

RAZONAMIENTOS JURÍDICOS
ÚNICO.- Aún cuando siguen existiendo motivos para estimar responsables criminalmente del delito imputado a……., lo cierto es que resulta oportuno modificar la situación personal de los mismos en el sentido de decretar la libertad provisional, teniendo en cuenta la situación de la causa (con la dilación provocada en relación al análisis del material intervenido, no imputable ni a este juzgado ni a los imputados), a lo que se une el arraigo de aquellos y que la instrucción de la misma no habría de verse perjudicada de hallarse en libertad, sin que se deduzca exista fundado peligro de fuga, si se adoptan medidas de control como se dirá.

Vistas las disposiciones citadas y demás de general aplicación.

DISPONGO: Se modifica la situación personal de…….. en el sentido de decretar la libertad provisional constituyéndose en la oligación de designar un domicilio, comparecer semanalmente ante este Juzgado o Tribunal que conozca la causa o en el del domicilio qu fija, así como la prohibición de salidad del territorio nacional así como facilitar un teléfono móvil a fin de estar localizado.

Póngase este Auto en conocimiento del Ministerio Fiscal y demás partes personadas a los efectos oprtunos, previniéndoles que contra el mismo cabe recurso de reforma y/o subsidiario de apelación.

Lo acuerda y firma el Ilmo. Sr. D. Sntiago J. Pedraz Gómez, Magistrado Juez del Juzgado Central de Instrucción número UNo. Doy fe.”

Pic dera Neuvielha (20/08/13)

Tenint el costum de fer una ascensió a un tres-mil cada estiu, aquest any no ens n’hem sabut estar.
En la mesura que vam poder, CND-UGEL vam planificar una sortida a un cim assequible, no molt llunyà i de fàcil accés al punt de sortida.
Després de temptejar diverses opcions, vam posar a l’objectiu el Pic dera Neuvielha.
El nom Neuvielha significa “neu vella” en occità, és un pic de 3.091m d’alçada que es troba a la zona dels Alts Pirineus, dins de l’àrea administrativa francesa i molt a prop d’Aragó.

Arribem el dia 19 al vespre a l’aparcament de l’estany Aubert, fins on hem pogut arribar amb cotxe particular perquè la carretera que hi condueix està oberta a partir de les 18h. Som a la vessant nord i està tot cobert d’una boira no gaire espessa però molt pixanera. Decidim fer nit dins del cotxe per no haver de muntar (i desmuntar l’endemà a primera hora) la tenda.

Les vistes de l'estany Aubert a l'arribada.

Les vistes de l’estany Aubert a l’arribada.

Dormim una mica com podem, i ens llevem l’endemà amb molt fred, o al menys un fred sorprenent que jo no m’havia trobat mai a aquestes alçades, ni tan sols fent vivac.
Es fa dur però aconseguim posar-nos en marxa. El fred que feia a les 7 del matí s’esvaeix molt ràpidament, i al cap de mitja hora de caminar ja anem amb samarreta. El cel és completament serè des que ens hem llevat.

Primeres llums del dia amb un cel completament serè.

Primeres llums del dia.

Passem per sobre la presa de l’estany, guanyem alçada i girem ap al nord creuant la primera aresta per l’anomenat Pas del Gat.
El camí ens porta cap a la carena de Barris i la Bretxa de Barris, per on haurem de travessar. És important no confondre’s ja que la Bretxa de Barris és un pas ubicat sota dues veritables bretxes que no es poden travessar si no és muntant un ràpel per la cara posterior.
Seguim recte a través de blocs de pedra, per un itinerari ben indicat amb fites. En molts punts baixa aigua del desglaç, que podriem agafar a la tornada si ens fes falta.
Ara ja tot és roca i neu, i aviat arribem a una llarga llengua de neu la part inferior de la qual té poca pendent i es pot pujar perfectament sense grampons. Més amunt tombem a l’esquerra per la mateixa glacera i deixem darrere nostre la Bretxa Chausenque, que era la nostra referència fins ara. La pendent ja és més pronunciada i els grampons faciliten molt l’avanç, tot i que no són indispensables a aquestes hores que la neu ja s’ha estovat.

Panoràmica a peu de glaçera. A l'esquerra el Pic Ramougn, a la dreta la Bretxa Chausenque.

Panoràmica a peu de glaçera. A l’esquerra el Pic Ramougn, a la dreta la Bretxa Chausenque.

Mentre pugem per la glacera tenim a la vista el Pic Ramougn a la nostra esquerra, una torre granítica impressionant.
En arribar al final de la glacera, continuem grimpant per una paret de blocs. En el seu punt culminant ens espera una cornisa rocosa molt exposada amb el Pic Ramougn en primer pla. Ens queda una última grimpada i ja som al cim.

Grimpada per la cara est.

Foto des de l’estreta cornisa, amb el Ramougn en primer terme i els estanys més avall.

 

Els dos membres del grup, amb la fita cimera darrere.

Des del cim, en un dia tan clar com aquest, podem veure al nord el Pic del Migdia de Bigorra, amb la seva enorme estació astronòmica. A l’oest (els punts cardinals aquí descrits són aproximats, no duiem brúixola) veiem el Balaitus i el Vinyamala, i al sud-oest els cims que es detallen a continuació:

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

A la baixada optem per no posar-nos els grampons, i baixem lliscant sobre la neu. Més tard, els llargs trams de blocs de pedra es faran molt pesats.
Un cop som a baix a l’estany, reposem breument a la vora. L’excursió ha durat pot més de 5h.

Fontalba – Puigmal – Fontalba (14/08/13)

Una petita escapada matinal per anar finalitzant el parèntesi estiuenc.
Acompanyats d’aquesta gossa, ens plantegem participar en alguna cursa de canicross en un futur. Abans però, hauriem d’aprendre’n molt tan ella com nosaltres.

A l’estiu cal fer cua per fer-se una foto al cim.

Durant aquests mesos d’estiu, el camí al Puigmal sembla la rambla de Barcelona. Per sort entre setmana no està tan massificat com els diumenges.

Personalment em torno a preguntar: cal posar aquestes enormes creus de ferro a cada cim? Al Puigmal mateix n’hi ha un parell, a més del vèrtex geodèsic de formigó i altres objectes (fins i tot una bandera tibetana). Recordo a qui vulgui una creu a la seva foto, que pot dur-la de casa i endur-se-la després.
Aquest tema de les creus i altres objectes als cims era punt de forta discussió a l’antic fòrum de la FEEC.

Els vaguistes d’El Clot, absolts

Ens agrada molt poder donar bones notícies.
Tal com vam poder saber per un teletip de La Directa ahir al migdia, els vaguistes acusats per la vaga general del 29M van ser absolts ahir pel jutge.
L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya volien 7anys i mig de presó pels encausats, per haver mogut contenidors.

Llegim l’esmentat teletip:

El jutjat penal 3 de Barcelona ha dictat l’absolució pels tres manifestants detinguts al barri del Clot de Barcelona el matí de la vaga general del 29 de març de 2012. L’Ajuntament de Barcelona volia tancar-los durant 7 anys a la presó, però el jutjat ha considerat que no hi havia cap prova que acredités els fets.

Actualització de la situació dels “Cinc de Barcelona” a 31 de juliol de 2013

Informa el seu grup de suport:

La situació actual dels presos és de dispersió por dues províncies espanyoles (Ávila i Madrid) i 5 presons diferents amb règim FIES3. Se’ls ha aixecat la incomunicació a tots, però per tota la resta segueixen en FIES (no ens confonguem, ja que FIES comporta moltes més coses).

Les adreces són:

Silvia Muñoz Layunta
NIS 2010012388
CP Madrid VII, Estremera
Ctra M-241 km 5,750
(28595) Estremera. Madrid

Jose Carlos Recio Minguez
NIS 2000003209
CP Madrid VI, Aranjuez
Ctra N-400 km 28
(28300) Aranjuez. Madrid

Juan Jose Garrido Marcos
NIS 2013009086
CP Madrid II, Alcala de Henares
Ctra Alcala-Meco km 5
(28805) Alcalá de Henares

Yolanda Fernandez Fernandez
NIS 2013009039
CP Avila, Brieva
Ctra. de Vicolozano
05194 Brieva (Ávila)

Xabier González Sola
NIS 9226970300
CP Madrid IV (Navalcarnero)
Ctra. N-V, km. 27.7
(28600) Navalcarnero, Madrid

La situació del procés és que estan en presó provisional a l’espera de judici. Es presentarà una 2ª apel·lació.